El llibre de la senyoreta Buncle de D.E. Stevenson

Aquesta ha estar la meva penúltima lectura del 2017. El llibre de la senyoreta Buncle de l'autora D.E. Stevenson és una novel·la sobre una novel·la. La senyoreta Buncle és una dona soltera, vorejant la quarantena, que viu en un poble escocès. Aquesta s'ha quedat sense estalvis i ha de buscar una solució urgentment. Acabarà decantant-se per escriure una novel·la, ja que l'altra opció, criar gallines, no li fa massa patxoca. La Barbara escriurà sobre les vides dels seus veïns, sobre allò que coneix millor ja que si alguna cosa no té és imaginació.

Acabada la novel·la prendrà la precaució de canviar-ne els noms dels personatges i signar-la amb el pseudònim John Smith. Aquesta será publicada immediatament i es convertirá en un èxit editorial. Els seus veïns acabaran llegint-la i identificant-se amb els seus personatges. Decidiran aliar-se per  demandar el seu autor i intentar descubrir qui és, tot pensant-se que, per força,  ha de ser algú del poble.Ningú sospita, però, de la senyoreta Buncle, a qui consideren una solterona inofensiva, sense estil ni gràcia.

Al llarg de la novel·la anem coneixent cadascun dels seus personatges, entrant a les seves cases, sent partíceps de les seves vides, les seves rutines, secrets,  anhels,.. També dels plans que entre tots teixiran per tal de descubrir qui és el John Smith. A alguns dels veïns els molesta molt la seva publicació ja que consideren que el llibre n'exposa els seus aspectes més negatius. Altres acaben portant a terme actes que fins llavors no s'havien atrevit a realitzar o canviant el seu comportament i millorant així les seves vides. Mentrestant, la Barbara es dedica a escriure una segona novel·la.

M'ha semblat una novel·la lleugera, amena i senzilla, carregada d'un finíssim humor i una certa burla. Els capitols són curts i d'agradable lectura. M'ha fet passar una bona estona. Amb ganes de llegir-ne la segona part, també publicada per El cercle de Viena, per tal de conèixer més coses de la senyora Buncle.

El crim del comte Neville per Amélie Nothomb

Amélie Nothomb és una autora que m'agrada per la seva excentricitat, ironia, originalitat i perspicàcia. El primer llibre que vaig llegir d'aquesta autora belga va ser "Estupor i tremolors". Aquesta lectura em va agradar tant que vaig seguir llegint altres de les seves novel·les, entre elles la que acabo de llegir aquests últims dies, El crim del comte Neville.

En aquesta novel·la, Amélie Nothomb, qui coneix de primera mà el món de la noblesa belga, ens presenta Neville, un comte que està arruïnat i que està a punt de vendre's el castell on viu amb la seva familia, la seva dona, més jove que ell i els seus tres fills. Un castell on ha viscut des de la seva infantesa i que cau a trossos.

Un dia,  la seva filla petita, la Sérieuse, és trobada per una vident en un bosc, en posición fetal i tremolant de fred. La vident truca al comte  per avisar-lo de la fuga de la seva filla del castell familiar. Quan aquest la va a recollir a casa de la vident, aquesta abans de portar-lo a l'habitació on es troba la seva filla descansant, li agafa la mà i li anuncia que durant una celebració que tindrà lloc al castell el comte matarà un dels convidats.

Els Neville estan a punt de celebrar la seva garden party anual, a la qual conviden la flor i nata de la societat. Amb tota probabilitat aquesta será la darrera. Acabarà, tal i com prediu la vident, en un assassinat?

Amélie Nothomb ironitza amb l'estil de vida de les famílies nobles belgues (de la que ella forma part), centrades en celebrar festes i en la seva vida social, en mantenir les aparences, tot i el declivi de les seves finances. La seva forma de pensar és "ser noble no significa tenir més drets que els altres, sinó  més obligacions". El crim del comte Neville és un text construït com a homentage a l'Òscar Wilde d'El crim de Lord Arthur Savile.

Es tracta d'una novel·la curta, unes 111 pàgines, divertida, perversa, tragicómica, amb girs continus inesperats. que indaga sobre el món de les aparences, les incerteses de l'adolescència i els tombs del destí, entre altres aspectes. Es caracteritza pels diàlegs irònics que es duen a terme entre pare i filla i la profunditat psicológica dels personatges. L'he llegida d'una tirada i sobretot m'ha intrigat saber si el protagonista portaria a terme al final l'assassinat que el porta de cap al llarg de la novel·la, fruit de la premonició. Fa temps vaig llegir el conte d'Òscar Wilde i crec que abans de llegir aquesta novel·la valdría la pena llegir-lo o rellegir-lo.  

"Un conte de fades barrejat amb tragèdia grega".

Estic llegint

Fins que siguem lliures de Sergi Sol



Com una novel·la de Daniel Pennac

Últimament m'ha agafat per buscar i llegir llibres de l'escriptor francès Daniel Pennac. Justament ara, he acabat "Com una novel·la", un assaig de lectura fácil, escrit amb gran saviesa i sensibilitat.

Per què disminueix l'índex de lectura? Com és que els joves no llegeixen o llegeixen poc? Són algunes preguntes que Daniel Pennac es planteja i dóna resposta. Cap al final, hi defensa també  el "decàleg dels drets imprescriptibles del lector", com per exemple, el dret a no llegir, a saltar pàgines, a rellegir, a no acabar el llibre, entre d'altres.

Què han de fer els professors per tal de que els seus alumnes siguin bons lectors? I els pares? Segons Pennac no han d'exigir la lectura sinó que han de compartir amb ells el seu propi plaer de llegir. Els pares, per la seva banda, han d'alimentar l'entusiasme dels fills, estimular el seu desig d'aprendre sense imposar-los-hi el deure de recitar. No convertir en una càrrega allò que, quan encara no sabien llegir i els pares tenien la rutina d' explicar-los contes abans d'anar a dormir, consideraven un plaer.

Quants cops hem sentit dir a algú allò de "no tinc temps per llegir"? Doncs Pennac ens diu que això sona a excusa i que realment qui diu això és perquè no en té ganes. El temps per llegir sempre és un temps robat i qui té ganes de llegir s'ofereix el temps per a fer-ho. També ens parla de la dificultat per part dels professors d'inculcar l'amor per la lectura a l'escola a causa de com aquesta està organitzada en l'actualitat. Molts hem acabat odiant les lectures obligatòries i de més grans, ja lliures de l'obligació, ens hi hem submergit per elecció pròpia i ens han encantat.

Realment tots tenim aquells llibres que fa segles que volem llegir i no ens atrevim. O aquells que comencem però no som capaços d'acabar. En el meu cas, fa temps que vull llegir "La Muntanya Mágica" de Thomas Mann i no hi ha manera. L'he començat i l'he deixat més de dos cops. O "Guerra i pau" que fa temps que el tinc pendent i no em decideixo per por a que sigui massa feixuc. L'Ulisses de Joyce ja ni m'ho proposo, de la primera página no passo i segur que val la pena l'esforç. Potser algun dia, arribarà el seu torn. El més important és ser feliços gràcies a un llibre, ja que, al cap i a la fi, "la lectura és una aposta a favor del plaer i, en definitiva, de la felicitat".

Em quedo amb aquesta frase: Llegir ens canvia, i això ja és en si una manera de canviar el món.

No em queda més que recomanar-lo i rellegir-lo.

Les generacions espontànies de Mar Bosch Oliveras

Títol: Les generacions espontànies

Autor: Mar Bosch Oliveras

Editorial: Edicions del Periscopi

Pàgines: 187

ISBN: 978-84-944409-4-6

Acabo de llegir "Les generacions espontànies" de Mar Bosch Oliveras. Feia molt temps que la tenia entre cella i cella. No havia llegit res fins ara d'aquesta autora gironina, encara que també tinc a la llista de pendents la seva primera novel·la "Bedlam. Darrere les hores càlides" (Empúries, 2013).

L'Eva, la protagonista de la novel·la, té una entrevista després de dos mesos sense tenir-ne cap. Està decidida a aconseguir la feina perquè li interessa. Encara que, per equivocació acabi presentant un currículum de fa dos anys. Això fa que l'encari amb un sentiment de derrota. Quan arriba al lloc de l'entrevista s'adona que totes les candidates i treballadores són rosses. Tot i la hostilitat de totes elles, intenta mantenir les bones formes en la sala d'espera. Finalment, acaba sent la primera de les aspirants a ser cridada. L'entrevista li fa el director general de l'empresa.

A partir d'aquí l'Eva comença a descriure el seu irregular i variat currículum, farcit d'experiències sorprenents. S'encara amb l'entrevistador de manera espontània i sincera, mostrant-se tal i com és ella. A més de les seves experiències laborals durant l'entrevista també ens parla de la seva vida familiar i sentimental. Haurem d'esperar fins quasi al final de la primera part de la novel·la per saber si finalment obté la feina o no i que succeeix a continuació.

A més de l' Eva la novel·la és plena de personatges entranyables com el senyor Duran, la senyora Victòria o l’home que llegeix a l’ascensor sense poder acabar mai el llibre perquè li falta l’última página. En general, he gaudit força amb aquesta novel·la. És llegeix ràpid i et fa empatitzar amb la protagonista, ja que supera tot el que li cau al damunt de manera força ágil. M'ha entretingut força la part de l'entrevista. La manera espontània i sincera amb la que l'afronta. M'ha fet sentir els nervis i l'angoixa que se sent davant d'aquesta situació. També la dificultat avui en dia de trobar una feina relacionada amb el que has estudiat, cosa que ens porta a molts a fer varietat de feines que tenen poc a veure amb la nostra formació.  Potser cap a la segona part decau una mica però en general la considero una lectura entretinguda, lleugera i interessant. I crec que força recomanable.

El lector del tren de les 6.27 h per Jean-Paul Didierlaurent

Títol: El lector del tren de les 6.27 h

Autor: Jean-Paul Didierlaurent
Editorial: Columna
Traducció: Mercè Ubach
Pàgines: 204
ISBN: 978-84-664-1947-5

El llibre que acabo de llegir es tracta de la novel·la curta "El lector del tren de les 6.27 de l'escriptor francès Jean-Paul Didierlaurent. Aquesta és la seva primera novel·la, que ja s'ha convertit en tot un best-seller.

 Guylain Vignolles és un noi amb una feina difícil i cruel per aquells que estimem els llibres, que no li agrada gens però que la necessita per a sobreviure. S'encarrega de destruir els llibres que ningú vol llegir per a convertir-los en pasta de paper. Ho fa amb una màquina abominable que ell mateix anomena "La Cosa" ja que no és capaç de designar-la pel seu veritable nom.

La seva vida es redueix a anar i tornar de la feina amb el metro cada dia, i durant el viatge d'anada, es dedica a llegir en veu alta les pàgines que ha aconseguit salvar de la carnisseria, tot animant als passatgers habituals.Un dia, troba un llapis USB al tren i quan arriba a casa es posa a llegir de cap a peus el seu contingut. El que hi llegirà, li canviarà la vida.

En aquesta novel·la hi trobem una sèrie de personatges, alguns especials i peculiars. Per exemple, un vigilant de seguretat que parla en versos alexandrins o una noia que es cuida dels lavabos públics d'un centre comercial i que un cop l'any es dedica a comptar-ne les rajoles i també a escriure un diari. També el peix vermell amb el que conviu en Guylain, anomenat Rouget de Lisle, a qui té per confident. Finalment el Giuseppe, un antic company de feina del Guylain, que va perdre les dues cames a causa d'un accident mentre manipulava la "Cosa". Aquest personatge té una obsessió: trobar tots els exemplars del llibre que estaven triturant quan tingué l'accident, amb l'ajuda del protagonista.

Com he dit al principi, es tracta d'una novel·la curta, unes 204 pàgines, fácil de llegir i que sorprèn per la seva senzillesa. Tots els personatges duen unes vides solitàries i buides d'al·licients. En general m'ha agradat força ja que hi he trobat una història dolça, que ens parla de l'amistat, la compassió, la solitud, l'amor, entre d'altres temes. El final potser és el que més m'ha agradat, quan apareix la Julie. En Guylain i la Julie són com dues ànimes bessones. M'he quedat però amb ganes de saber més sobre els personatges.

La innocent d'Isabel-Clara Simó

Títol: La innocent

Autor: Isabel-Clara Simó
Editorial: Columna
Pàgines: 152
ISBN: 84-7809-818-6

Aquests dies se'm fa molt difícil posar-me a llegir.  També escollir el llibre a llegir. N'agafo un, el deixo avorrida i n'agafo un altre. Quan em passa això, acostumo a recórrer a autores catalanes, com per exemple Isabel-Clara Simó. És una escriptora valenciana, d'Alcoi, i per mi una de les millors autores en llengua catalana. Especialment m'agraden les seves novel·les d'intriga detectivesca. Fa relativament poc vaig llegir "La veïna" i ara acabo de llegir "La innocent".

En aquest novel·la coneixem el Miquel, un funcionari de Benestar Social no gaire content amb la seva feina. Aquest fa de narrador de la història. No té una relació gaire bona amb alguns  dels seus companys i és una mica problemàtic. La seva vida canviarà amb l'aparició d'una clienta, l'Elisa Solbes, qui li demanarà ajuda per aclarar l'acusació d'assassinat que recau sobre el Vicent, veí i protector seu de tota la vida. A partir d'aquí el Miquel s'immergirà en una perillosa i absorvent activitat detectivesca que gràcies a un passat en doloròs contacte amb els baixos fons pot fer avançar contra les versions oficials i l'actitud passiva de les autoritats. S'enamorarà bojament de l'Elisa i això el decidirá a descobrir tota la veritat i a jugar-s'ho tot.

Es tracta d'una novel·la curta, unes 152 pàgines, que es llegeix bastant ràpid i té pinzellades d'humor. En algunes ocasions el protagonista fa menció als lectors. Malgrat m'ha costat acabar-la, no és a causa de que no m'hagi agradat. sinó perquè estic en aquells dies de crisi lectora. Visc més pendent de l'actualitat política que de la literatura.  No obstant, sempre recomano les novel·les d'aquesta autora, que a mi mai em decep.