La plaça del diamant de Mercè Rodoreda

Títol: La Plaça del Diamant

Autor: Mercè Rodoreda
Editorial: Club Editor
Pàgines: 235
ISBN: 84-7329-085-2

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908- Girona, 1983) és la novel·lista més important de postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. La Plaça del Diamant (1962) és l’obra catalana més difosa de tots els temps i que es pot llegir en una pila d’idiomes.

En aquesta novel·la, la seva protagonista, la Natàlia, ens explica la seva vida com si no se n'adonés, al barri de Gràcia de Barcelona. Aquest relat  va des de que coneix en Quimet, en un ball de Festa Major, on aquest li assigna el nom de Colometa, fins que va avançant la Postguerra, quan casada per segon cop, s'allibera del passat i torna a reconciliar-se amb la vida.

 La novel·la té com a teló de fons l'arribada de la República, La Guerra Civil i la Postguerra. La Colometa va prenent un valor d'encarnació de tota la humanitat anónima, feble i martiritzada, el seu testimoni ens ajuda a conèixer com va afectar aquest període especialment dur i cruel de la història als seus habitants, ens aproxima als sentiments de les persones que ho visqueren en la pròpia carn.

La Plaça del Diamant és un llibre, al meu entendre, meravellós, una veritable joia literària. Es tracta d'una novel·la d'amor, com digué l'autora, per més que sense ni un gra de sentimentalisme, plena de simbolismes: els coloms, les balances, l'embut, el ganivet, etc., utilitzats per a expressar els constants pensaments interiors dels seus personatges. Per això els objetes són descrits minuciosament. També compta amb un personatge entranyable i moments en que no saps si riure o plorar. M'ha agradat el final, força esperançador, amb la catarsi de la Natàlia. Penso que cal ser rellegida. És la segona novel·la que llegeixo de la Mercè Rodoreda, la primera d'elles fou Aloma. Sens dubte, la seguiran altres novel·les de l'autora.


Algunes frases de l'autora:

  " Em fa contenta pensar que entre tants milers de lectors com ha tingut i continua tenint n'hi ha molts que no havien llegit mai res en català i que és llegint-la que han descobert que la nostra era una llengua civilitzada, culta, important"


"Gent de tot arreu de Catalunya, unida per formar un sol poble. Catalunya ens necessita".


"Que la nostra aspiració tan justa i tan humana de néixer i de morir catalans ens sigui reconeguda per sempre de sempre".


"Hem de pensar que tots, cadascú en el seu lloc, som necessaris, som importants".


"Escric perquè m'agrada escriure".

La rebel·lió dels animals per George Orwell

El llibre que avui presento l'hauria d'haver llegit molt abans, ho sé. Feia temps que era a la meva llista de pendents, una llista que no para de créixer dia rere dia. Però aquest, precisament, és dels que posaría, sense cap mena de dubte, al capdamunt de la llista, de llibres que cal llegir abans de passar a l'altre barri.

A La rebel·lió dels animals  i també a 1984, una altra de les seves famoses novel·les, George Orwell va descriure un nou tipus de societat controlada autoritàriament per mètodes burocràtics i polítics. En aquesta última novel·la, Orwell ens presentava un futur en el que una dictadura totalitària interferia fins a tal punt en la vida privada dels ciutadans que resultava impossible escapar del seu control.

Centrant-nos en la novel·la, ens trobem una granja on els animals es rebel·len contra el seu amo, Jones, qui sembla haver descuidat el mas i els animals en els últims temps. Els animals acabaran fent-lo fora del mas i capitanejats per dos porcs, l'Snowball i en Napoleó, es decidiran a posar fi a l'esclavitut a la qual han estat sotmesos. L'Snowball, per no oblidar les paraules del vell Major, un marrà venerat al mas, escriu set manaments que resumiran l'esperit de la revolució.Tot sembla anar bé fins que el Napoleó n'esdevé el líder, després de fer fora l'Snowball, quan aquest últim proposa la construcció d'un molí de vent. Squealer, un altre porc, passa a ser-ne la seva mà dreta i junts  començaran a abusar del seu poder i a manipular els manaments a favor seu.

Aquest és un llibre que aporta molts aspectes que et fan reflexionar. Com per exemple el tema de la igualtat, ja que els animals quan són allibertats de la crueltat de l'home, són considerats iguals. Més endavant, però, es veurà que uns són més iguals que els altres. En aquesta societat en que vivim també ens fan creure que tots som iguals i en realitat resulta que l'existència d'una estructura de poder acaba perpetuant un munt d'injustícies i desigualtats. També l'ús dels gossos per part del Napoleó com a defensa  i per a reprimir els animals del mas. Aquests converteixen la rebel·lió pacífica en un mar de violència. Són educats per matar a qualsevol que qüestioni les decisions dels porcs. Finalment, veiem com es manipula constantment la memòria col·lectiva dels animals del mas, els quals obliden els  veritables principis de l'animalisme i el veritable esperit de la revolució, a mesura que van passant els anys. El fet d'haver recuperat la memòria del passat potser hauria aportat una mica d'esperança als animals, poder entendre el passat i posar fi a les atrocitats  comeses pels porcs.

1984 és un dels meus llibres preferits. La rebel·lió dels animals és la segona novel·la que llegeixo de l'autor i he de dir que m'ha agradat molt. Es tracta d'una novel·la curta, fàcil de llegir, amb un final ben tramat. Tinc altres de les seves obres en perspectiva, com per exemple, Homenatge a Catalunya o Sense ni cinc a París i a Londres. Les heu llegit? Us han agradat. Gràcies!