Lectures 2018 (part II)

6. Una habitació amb bona vista de E. M. Forster: és el primer llibre que he llegit d'aquest autor i l'he trobat apasionant. Lucy és jove i innocent i està lligada a uns convencionalismes socials que no li permeten tan sols tenir una opinió pròpia. No és una simple història d'amor sinó que conté també una crítica social. Un autor del que vull llegir més.

7. Jo soc aquell que va matar Franco de Joan-Lluís Lluís: si hi ha alguna cosa de la que em penedeixo, és de no llegir més llibres d'autors catalans. No sé per què, però acabo llegint autors foranis, quan aquí Catalunya hem tingut i tenim autors genials. Un exemple és Joan-Lluís Lluís, de qui no havia llegit res fins al moment. Segons el meu parer , escriu francament bé i aquesta novel·la m'ha agradat molt. Es llegeix molt bé i enganxa, sobretot pels que sentim amor vers el català. El que em sembla trist és que Catalunya, ni en la ficció, pugui esdevenir lliure de l'Estat Espanyol.

8. La gatera de Muriel Villanueva: m'ho he passat molt bé llegint aquesta novel·la. He de dir que qualsevol llibre amb un gat a la portada ja és prou motiu per a llegir-lo. "La Raquel hereda dos pisos simètrics a la ciutat. El fet d'obrir una gatera en el mur que separa els dos habitatges esdevindrà un camí intrigant cap a la seva identitat". "Una història commovedora que barreja realitat i ficció, vida i mort, masculinitat i feminitat', tal i com s'explica a la contraportada del llibre.

9. Paradisos d'aigua d'Alba Sabaté: m'agraden les històries de superació i de persones reals, amb els seus problemes i que, en definitiva, ens hi puguem sentir identificats. La protagonista, després de separar-se de manera traumàtica del marit i de passar cinc anys tancada a casa, torna a obrir-se a la vida. Troba feina en una perruqueria i es fa amiga de la seva cap. El final em va sorprendre i la vaig llegir amb fruïció. Molt recomanable també.

10. Teoria general de l'oblit de José Eduardo Agualusa: aquesta novel·la la vaig llegir perquè n'havia sentit molt a parlar. La Ludo se'n va a viure a Luanda on farà vida de talp durant anys a causa de la seva por al desconegut. Agualusa ens parla de la història d'Angola, dels fets tràgics que van succeïr després d'assolir la independència. L'autor va teixint una teranyina entre diferents personatges. Una novel·la amb capítols curts i amb parts punyents i altres de tendres.

I bé, he llegit altres llibres que també m'han agradat i dels que no he fet ressenya, ja que no he estat gens activa per aquí durant el 2018. Espero estar-ho més el 2019. Bon any per a totes i tots! I sobretot de bones lectures! Salut!

Lectures 2018

Tot repassant les lectures del 2018 m'he adonat que aquest any que acabem d'acomiadar he llegit menys que el 2017. En total 37 llibres, mentre que el 2017 en vaig llegir 53.

Aquest 2018 he patit períodes tan de sequera com de tria lectora. Espero que el 2019 sigui un any de més lectures. De moment l'he iniciat amb unes de ben interessants!

Tornant a les lectures de 2018, em costa molt triar aquelles que m'han agradat més. En destacaré unes quantes, però, amb les que he passat, si més no, molt bones estones.

1. Teoria King Kong, Virginie Despentes: ha estat la meva última lectura d'aquest any i fer-ne una resenya em resulta complicat. El defineixen com un dels grans llibres de referèmcia del feminisme. El vaig agafar de la biblioteca pública. No estic acostumada a llegir assaig però he de dir que m'ha agradat força. La seva autora ataca el sistema patriarcal i capitalista en el que vivim. Més en concret, aborda tres temes: la violació, la prostitució i la pornografía. M'ha agradat el to provocador i sincer de l'autora i en destacaría la idea de que encara hi ha molta feina a fer en referència a la lluita contra l'opressió i explotació per part del sistema patrialcal sobre les dones. Molt recomanable.

2. El conte de la serventa, de Margaret Atwood: era un llibre que feia temps que tenia pendent. Volia llegir-lo en català però no vaig poder esperar a que sortís l'edició de Quaderns Crema. És una novel·la que fa posar els cabells de punta. Narra una societat terrible, repressiva,  però a la vegada propera a certs comportaments o maneres de pensar actuals. Segons Atwood “El control de las mujeres y sus descendientes ha sido la piedra de toque de todo régimen represivo de este planeta”. Lectura molt pertorbadora però interessant. En la línia d'Un Món Felíç i 1984.

3. L'amiga genial d'Elena Ferrante: primer llibre de la tetralogia. Em va resultar força addictiu i el vaig llegir força ràpid tot i tenir 512 pàgines. El final esperona a seguir llegint els altres llibres, però també els seus personatges principals, la Lila i l'Elena, saber més sobre les seves vides, més enllà de la infantesa i adolescència.

4. La vegetariana de Han Kang:  narra la situació d'una dona jove que decideix separar-se de la comunitat humana, de la violència i del canibalisme. Decideix deixar de menjar qualsevol producte animal d'un dia per l'altre, per deixar de tenir uns somnis violents que la turmenten. Vaig patir molt amb la història autodestructiva de la protagonista. La  resistència  no violenta d'aquesta desperta la violència de la resta de la societat. Crec que és una novel·la que cal llegir sense pressa i de la que es poden extreure diferents interpretacions possibles.

5. Les germanes Grimes de Richard Yates: narra les aventures i desventures amoroses de dues germanes als anys 70. Les dues construiran les seves vides per camins oposats. Una lectura trista però era incapaç d'abandonar-la. Un autor que em ve de gust continuar llegint.

L'amiga genial

Porto uns mesos que em costa molt escollir la próxima lectura. Molt sovint em passa que començo un llibre i poc després l'abandono i n'agafo un altre. Però finalment he trobat una novel·la que m'ha enganxat força. Feia dies que sentia anomenar l'autora o autor, ja que la seva figura està envoltada del secret més absolut. "L'amiga genial" és el primer títol de la tetralogia.

Les dues protagonistes són la Lila i la Lenù, dues amigues que viuen en un barri obrer de Nàpols, als anys 50.  Poc a poc  anem coneixent la seva vida, durant la infantesa i l'adolescència i anem seguint el seu creixement individual, coneixent com influeixen una en l'altra i quina relació mútua van teixint. En tot moment estan acompanyades d'una  multitud d'altres personatges.

La Lenù ens  fa de narradora i ens explica tot sobre la seva criança en un barri on la pobresa és la norma i la violència gens sorprenent. La Lila és brillant però les circumstàncies fan que no pugui seguir estudiant més enllà de l'educació elemental i acabi treballant pel seu pare. En canvi la Lenù, gràcies a la pressió d'una mestra, té l'oportunitat d'estudiar l'educació mitjana i anar a l'institut. A partir d'aquí les seves vides seran molt diferents però la Lila seguirà exercint una gran influència sobre la Lenù.

Com ja he dit, ha estat una lectura que m'ha atrapat des del primer moment. L'amistat entre les dues protagonistes és complicada, hi ha amor, odi, gelosia, rivalitat,... Però sempre acaben tornant l'una a l'altra. El fet d'haver-hi tants personatges ha causat que en alguns moments no sabés qui era qui. El seu no-final fa que tingui ganes de llegir el següent títol de la sèrie, com sempre acostuma a passar-me amb les tretralogies. trilogies, etc.

Sant Jordi 2018

M'encanta la diada de Sant Jordi. No només perquè els carrers s'omplen de parades de llibres. També pel to reivindicatiu de la cultura catalana que amb els anys ha anat adquirint aquesta festa. Tot i que aquest any, ha estat un Sant Jordi anòmal, ja que hi ha faltat gent, injustament empresonada o a l'exili.

Com a bona aficionada a la literatura que soc, acostumo a comprar llibres tot l'any, però també en compro el dia de Sant Jordi. Aquest any he fet una llista prèvia. Tot i així hi ha hagut alguna troballa totalment no premeditada.

El que tenia força segur que compraría és "Els desposseïts" de l'Ursula K. Le Guin, traduïda al català per Blanca Busquets i publicada per l'editorial Raig Verd, per primera vegada, després de 44 anys de la seva primera publicació. No coneixia l'autora, però feia mesos que en sentia a parlar per diferents Youtubers i per Twitter.

En segon lloc, feia temps que tenia ganes de llegir la novel·la "La Vegetariana" de l'escriptora coreana Kang Han, publicat per l'editoral Rata. Soc fan absoluta de la literatura oriental i fins al moment encara no he llegit res de literatura coreana. Sembla una novel·la diferent, una història de les que es devoren.

En tercer lloc, en la meva llista de llibres de Sant Jordi, no podien faltar autors catalans . No acostumo a fixar-me en llibres guanyadors de Premis Planeta, Nadal, etc. Però sí que he comprat algún Premi Sant Jordi. Aquest any la guanyadora ha estat la novel·la "Jo soc aquell que va matar Franco" de l'escriptor Joan-Lluís Lluís i que ara ja forma part de la meva estantería de pendents de llegir.  Segur que li arriba el torn ben aviat perquè tinc també moltes ganes de llegir-la.

En quart lloc, seguint amb els llibres d'autors catalans, la joia de la corona, "La Mort i la Primavera", la novel·la póstuma i anacabada de Mercè Rodoreda. No he llegit gaire d'aquesta gran autora i hi he de posar remei Ipso facto.. "Aloma" va ser el primer llibre que vaig llegir i "La plaça del diamant" el segon. He sentit molt a parlar d'aquest llibre últimament. L'han descrit com un llibre envoltat de misteri i una història tràgica.

Espero llegir-los ben aviat i poder fer-ne la resenya! Quines han estat les vostres adquisicions per Sant Jordi? Moltes gràcies.

Propòsits lectors 2018

No acostumo a preparar lectures o a triar quines llegiré durant l'any. Quan acabo una lectura, m'agrada donar un cop d'ull als prestatges i triar quina serà la propera.

Aquest 2018, però, m'he proposat llegir alguns autors de qui encara no he llegit res. He començat l'any llegint un autor i una autora que no coneixia, Kezaburo Oe i Penelope Fitzgerald. Actualment estic llegint "El cuento de la criada" de Margaret Atwood, de qui tampoc havia llegit res, i de moment m'està agradant força.

Però a més dels autors mencionats, m'agradaria estrenar-me amb alguns altres.

Thomas Hardy. M'encanta la novel·la  victoriana i no sé com no he llegit res d'aquest autor encara. He llegit alguns comentaris de lectors que afirmen que Hardy escriu veritables drames, i que les seves històries no acaben gaire bé. Començaré per la novel·la The Return of the Native  i després vull llegir Jude, l'obscur i Lluny del brogit del món.

Virginia Woolf. Sembla estrany, però tampoc he llegit res encara d'aquesta autora, de qui he sentit parlar tan bé. Sobretot de l'assaig Una cambra pròpia on l'autora ens parla de dones i literatura. També tinc pendent Al far.

 Blanca Busquets. Fa temps que tinc "Tren a Puigcerdà" a l'ebook però primer vull llegir dues altres novel·les de l'autora. Una és  La nevada del cucut i l'altra Jardí a l'Obaga.

E.M. Forster. He sentit molt a parlar de la seva novel·la  Una habitació amb bona vista. I casualment l'altre dia vaig trobar la novel·la Howards End en una botiga de llibres de segona mà.

Doris Lessing. Es una autora que em fa una mica de respecte perquè penso que les seves novel·les no seran fàcils de llegir, però d'aquest any no passa. Tincs vàries novel·les d'ella. No sé per quina començaré però la pugna està entre El quadern daurat, Històries de Londres, La clivella o The good terrorist.

Sándor Márai. La dona justa fa també molt temps que espera el seu torn al prestatge. També fa temps que vull llegir L'última trobada. No sé per quin començar.

A més d'aquest propòsit en tinc alguns altres com seguir llegint llibres de novel·la policíaca, que últimament en llegeixo pocs i són els que em solen entretenir més. Sobretot autors com Andrea Camilleri, Henning Mankell, Arnaldur Indriðason, Donna Leon, Camilla Läckberg, Petros Màrkaris, Jo Nesbo, entre altres.

Finalment, també em proposo fer alguna relectura. Fa temps que no en faig cap i m'agradaria tornar a llegir algun llibre dels meus favorits. La llista és llarga i será difícil escollir però tinc moltes ganes de llegir de nou Bogeries de Brooklyn de Paul Auster, Cims borrascosos d'Emily Bronte, Jane Eyre de Charlotte Bronte, Kafka a la platja de Haruki Murakami o La Porta de Magda Szabó.

Teniu propòsits lectors per aquest 2018?

La Llibreria de Penelope Fitzgerald

Feia temps que tenia aquesta novel·la en la meva llista de lectures pendents. Ha estat ara, però, coincidint amb l'adaptació cinematográfica d'aquesta, que m'he decidit a llegir-la. No he vist la pel·lícula encara, acostumo primer a llegir la novel·la.

No coneixia l'autora, Penelope Fitzgerald (1916-2000). Es tracta d'una escriptora tardana, ja que va escriure el seu primer llibre als cinquanta-vuit anys i la seva primera novel·la el 1977. La llibreria es va publicar el 1978 i va ser finalista del Booker Prize. Alguns la descriuen com a "privilegiada hereva" de Jane Austen.

Florence Green és una discreta vídua de mitjana edat que viu en un poblet coster anomenat Hardborough, a Suffolk.  Aquesta decideix comprar Old House, una casa que porta anys abandonada, menjada pel la humitat i amb un poltergeist inclòs. La seva intenció és obrir una llibreria en un poble on mai n'hi ha hagut cap abans. Alguns veins s'oposaran a l'obertura i li posaran diversos entrebancs. Sobretot Violet Gamart, una espècie de representant del poble, que decideix que Old House és una ideal ubicació per un centre cultural. Florence compta amb el suport d'algunes persones del poble, com el senyor Brundish i de Christine, una nena que l'ajuda a temps parcial a la llibreria i la defensa. Malgrat tot, potser aquest suport no serà suficient.

M'ha agradat la protagonista, una dona valenta i amb empenta, algú que creu en allò que desitja i lluita per fer-ho possible i que com jo, és amant dels llibres. Tot i els múltiples entrebancs que li posen, ella tira endavant la idea i la materialitza. També m'ha agradat el senyor Brundish, un veí de Hardborouh que viu tancat a casa i que també és amant de la literatura. Aquest és qui aconsella Florence de vendre Lolita de Nabokov a la seva llibreria,  llibre que fa que la gent s'amorri a l'aparador i hi hagi cues al carrer. O Christine, l'ajudant de Florence a la llibreria a qui no li agrada llegir. El final no m'agrada però crec que és el més realista. Violet té el poder del seu costat i normalment qui té el poder acostuma a guanyar. Aquest pot fer lleis a la seva mida i amb aquestes fer complir la seva voluntat. Una lectura  lleugera i recomanable.

La presa de Kenzaburo Oe

Aquest mes de Gener he llegit ben pocs llibres. Recordo que el 2017 em va passar exactament el mateix. He començat lectures, això sí, però  les he anat abandonant. No acabava de trobar la lectura que em venia de gust, fins que va caure aquest llibre a les meves mans. No coneixia l'autor, però, no recordo on, vaig llegir que havia tingut un fill autista i amb discapacitat visual, a qui ell i la seva esposa van estimular fent-li escoltar sons d'ocells. Em va semblar una història preciosa. A partir d'aquí vaig buscar una de les seves novel·les i vaig trobar aquesta. Es tracta d'un llibre curt, unes 95 pàgines.

Kenzaburo Oe fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1994. La presa fou publicada per Edicions del 1984 l'any 2014, amb la traducció en català  d'Albert Nolla.No acostumo a llegir premis Nobel de Literatura, tot i que algun sí, com per exemple, autors com Elfriede Jelinek, William Faulkner o Kazuo Ishiguro. Però sí que sóc bastant fan de la literatura japonesa.

El seu protagonista és un nen japonès que viu amb el seu pare i el seu germà petit en un poblet aïllat del món, on la guerra només s'ensuma quan algun avió enemic sobrevola les muntanyes que l'envolten o ni així. Un dia, un d'aquests avions enemics s'estavella a prop del poble i els homes que hi viuen fan presoner l'únic supervivent del sinistre, davant la innocent mirada dels nens que en són espectadors. Aquest es tracta d'un soldat estranger de color, capturat pels homes del poble lligant-lo amb una cadena d'una trampa per a senglars.

A l'arribar al poblet, el tanquen en un celler. Els nens viuen aquest esdeveniment com quelcom emocionant i els homes del poble el deshumanitzen i el tracten com una bèstia mentre esperen que el Govern decideixi què fer amb ell, decisió que sembla no córrer pressa. El protagonista i els altres nens acaben convertint  "la presa" en la seva mascota, en pensar-se que és dòcil com un animal domèstic.

A mesura que llegeixes el llibre t'invaeix una sensació de calma però al mateix temps tot es fa tens. El protagonista ja no és un infant però encara no és el suficientment adult per a entendre el món humà. El final de la història, d'alguna manera, l'ajuda a donar-se compte de la cruesa del món real. Una història curta però intensa que es llegeix ràpid i resulta altament impactant. Almenys per mi.