Lectures 2018

Tot repassant les lectures del 2018 m'he adonat que aquest any que acabem d'acomiadar he llegit menys que el 2017. En total 37 llibres, mentre que el 2017 en vaig llegir 53.

Aquest 2018 he patit períodes tan de sequera com de tria lectora. Espero que el 2019 sigui un any de més lectures. De moment l'he iniciat amb unes de ben interessants!

Tornant a les lectures de 2018, em costa molt triar aquelles que m'han agradat més. En destacaré unes quantes, però, amb les que he passat, si més no, molt bones estones.

1. Teoria King Kong, Virginie Despentes: ha estat la meva última lectura d'aquest any i fer-ne una resenya em resulta complicat. El defineixen com un dels grans llibres de referèmcia del feminisme. El vaig agafar de la biblioteca pública. No estic acostumada a llegir assaig però he de dir que m'ha agradat força. La seva autora ataca el sistema patriarcal i capitalista en el que vivim. Més en concret, aborda tres temes: la violació, la prostitució i la pornografía. M'ha agradat el to provocador i sincer de l'autora i en destacaría la idea de que encara hi ha molta feina a fer en referència a la lluita contra l'opressió i explotació per part del sistema patrialcal sobre les dones. Molt recomanable.

2. El conte de la serventa, de Margaret Atwood: era un llibre que feia temps que tenia pendent. Volia llegir-lo en català però no vaig poder esperar a que sortís l'edició de Quaderns Crema. És una novel·la que fa posar els cabells de punta. Narra una societat terrible, repressiva,  però a la vegada propera a certs comportaments o maneres de pensar actuals. Segons Atwood “El control de las mujeres y sus descendientes ha sido la piedra de toque de todo régimen represivo de este planeta”. Lectura molt pertorbadora però interessant. En la línia d'Un Món Felíç i 1984.

3. L'amiga genial d'Elena Ferrante: primer llibre de la tetralogia. Em va resultar força addictiu i el vaig llegir força ràpid tot i tenir 512 pàgines. El final esperona a seguir llegint els altres llibres, però també els seus personatges principals, la Lila i l'Elena, saber més sobre les seves vides, més enllà de la infantesa i adolescència.

4. La vegetariana de Han Kang:  narra la situació d'una dona jove que decideix separar-se de la comunitat humana, de la violència i del canibalisme. Decideix deixar de menjar qualsevol producte animal d'un dia per l'altre, per deixar de tenir uns somnis violents que la turmenten. Vaig patir molt amb la història autodestructiva de la protagonista. La  resistència  no violenta d'aquesta desperta la violència de la resta de la societat. Crec que és una novel·la que cal llegir sense pressa i de la que es poden extreure diferents interpretacions possibles.

5. Les germanes Grimes de Richard Yates: narra les aventures i desventures amoroses de dues germanes als anys 70. Les dues construiran les seves vides per camins oposats. Una lectura trista però era incapaç d'abandonar-la. Un autor que em ve de gust continuar llegint.