divendres, 24 de novembre del 2017

Les generacions espontànies de Mar Bosch Oliveras


Títol: Les generacions espontànies
Autor: Mar Bosch Oliveras
Editorial: Edicions del Periscopi
Pàgines: 187
ISBN: 978-84-944409-4-6

Acabo de llegir "Les generacions espontànies" de Mar Bosch Oliveras. Feia molt temps que la tenia entre cella i cella. No havia llegit res fins ara d'aquesta autora gironina, encara que també tinc a la llista de pendents la seva primera novel·la "Bedlam. Darrere les hores càlides" (Empúries, 2013).

L'Eva, la protagonista de la novel·la, té una entrevista després de dos mesos sense tenir-ne cap. Està decidida a aconseguir la feina perquè li interessa. Encara que, per equivocació acabi presentant un currículum de fa dos anys. Això fa que l'encari amb un sentiment de derrota. Quan arriba al lloc de l'entrevista s'adona que totes les candidates i treballadores són rosses. Tot i la hostilitat de totes elles, intenta mantenir les bones formes en la sala d'espera. Finalment, acaba sent la primera de les aspirants a ser cridada. L'entrevista li fa el director general de l'empresa.

A partir d'aquí l'Eva comença a descriure el seu irregular i variat currículum, farcit d'experiències sorprenents. S'encara amb l'entrevistador de manera espontània i sincera, mostrant-se tal i com és ella. A més de les seves experiències laborals durant l'entrevista també ens parla de la seva vida familiar i sentimental. Haurem d'esperar fins quasi al final de la primera part de la novel·la per saber si finalment obté la feina o no i que succeeix a continuació.

A més de l' Eva la novel·la és plena de personatges entranyables com el senyor Duran, la senyora Victòria o l’home que llegeix a l’ascensor sense poder acabar mai el llibre perquè li falta l’última página. En general, he gaudit força amb aquesta novel·la. És llegeix ràpid i et fa empatitzar amb la protagonista, ja que supera tot el que li cau al damunt de manera força ágil. M'ha entretingut força la part de l'entrevista. La manera espontània i sincera amb la que l'afronta. M'ha fet sentir els nervis i l'angoixa que se sent davant d'aquesta situació. També la dificultat avui en dia de trobar una feina relacionada amb el que has estudiat, cosa que ens porta a molts a fer varietat de feines que tenen poc a veure amb la nostra formació.  Potser cap a la segona part decau una mica però en general la considero una lectura entretinguda, lleugera i interessant. I crec que força recomanable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Estic llegint

La veritat sobre el cas Harry Quebert