Propòsits lectors 2018

No acostumo a preparar lectures o a triar quines llegiré durant l'any. Quan acabo una lectura, m'agrada donar un cop d'ull als prestatges i triar quina serà la propera.

Aquest 2018, però, m'he proposat llegir alguns autors de qui encara no he llegit res. He començat l'any llegint un autor i una autora que no coneixia, Kezaburo Oe i Penelope Fitzgerald. Actualment estic llegint "El cuento de la criada" de Margaret Atwood, de qui tampoc havia llegit res, i de moment m'està agradant força.

Però a més dels autors mencionats, m'agradaria estrenar-me amb alguns altres.

Thomas Hardy. M'encanta la novel·la  victoriana i no sé com no he llegit res d'aquest autor encara. He llegit alguns comentaris de lectors que afirmen que Hardy escriu veritables drames, i que les seves històries no acaben gaire bé. Començaré per la novel·la The Return of the Native  i després vull llegir Jude, l'obscur i Lluny del brogit del món.

Virginia Woolf. Sembla estrany, però tampoc he llegit res encara d'aquesta autora, de qui he sentit parlar tan bé. Sobretot de l'assaig Una cambra pròpia on l'autora ens parla de dones i literatura. També tinc pendent Al far.

 Blanca Busquets. Fa temps que tinc "Tren a Puigcerdà" a l'ebook però primer vull llegir dues altres novel·les de l'autora. Una és  La nevada del cucut i l'altra Jardí a l'Obaga.

E.M. Forster. He sentit molt a parlar de la seva novel·la  Una habitació amb bona vista. I casualment l'altre dia vaig trobar la novel·la Howards End en una botiga de llibres de segona mà.

Doris Lessing. Es una autora que em fa una mica de respecte perquè penso que les seves novel·les no seran fàcils de llegir, però d'aquest any no passa. Tincs vàries novel·les d'ella. No sé per quina començaré però la pugna està entre El quadern daurat, Històries de Londres, La clivella o The good terrorist.

Sándor Márai. La dona justa fa també molt temps que espera el seu torn al prestatge. També fa temps que vull llegir L'última trobada. No sé per quin començar.

A més d'aquest propòsit en tinc alguns altres com seguir llegint llibres de novel·la policíaca, que últimament en llegeixo pocs i són els que em solen entretenir més. Sobretot autors com Andrea Camilleri, Henning Mankell, Arnaldur Indriðason, Donna Leon, Camilla Läckberg, Petros Màrkaris, Jo Nesbo, entre altres.

Finalment, també em proposo fer alguna relectura. Fa temps que no en faig cap i m'agradaria tornar a llegir algun llibre dels meus favorits. La llista és llarga i será difícil escollir però tinc moltes ganes de llegir de nou Bogeries de Brooklyn de Paul Auster, Cims borrascosos d'Emily Bronte, Jane Eyre de Charlotte Bronte, Kafka a la platja de Haruki Murakami o La Porta de Magda Szabó.

Teniu propòsits lectors per aquest 2018?

La Llibreria de Penelope Fitzgerald

Feia temps que tenia aquesta novel·la en la meva llista de lectures pendents. Ha estat ara, però, coincidint amb l'adaptació cinematográfica d'aquesta, que m'he decidit a llegir-la. No he vist la pel·lícula encara, acostumo primer a llegir la novel·la.

No coneixia l'autora, Penelope Fitzgerald (1916-2000). Es tracta d'una escriptora tardana, ja que va escriure el seu primer llibre als cinquanta-vuit anys i la seva primera novel·la el 1977. La llibreria es va publicar el 1978 i va ser finalista del Booker Prize. Alguns la descriuen com a "privilegiada hereva" de Jane Austen.

Florence Green és una discreta vídua de mitjana edat que viu en un poblet coster anomenat Hardborough, a Suffolk.  Aquesta decideix comprar Old House, una casa que porta anys abandonada, menjada pel la humitat i amb un poltergeist inclòs. La seva intenció és obrir una llibreria en un poble on mai n'hi ha hagut cap abans. Alguns veins s'oposaran a l'obertura i li posaran diversos entrebancs. Sobretot Violet Gamart, una espècie de representant del poble, que decideix que Old House és una ideal ubicació per un centre cultural. Florence compta amb el suport d'algunes persones del poble, com el senyor Brundish i de Christine, una nena que l'ajuda a temps parcial a la llibreria i la defensa. Malgrat tot, potser aquest suport no serà suficient.

M'ha agradat la protagonista, una dona valenta i amb empenta, algú que creu en allò que desitja i lluita per fer-ho possible i que com jo, és amant dels llibres. Tot i els múltiples entrebancs que li posen, ella tira endavant la idea i la materialitza. També m'ha agradat el senyor Brundish, un veí de Hardborouh que viu tancat a casa i que també és amant de la literatura. Aquest és qui aconsella Florence de vendre Lolita de Nabokov a la seva llibreria,  llibre que fa que la gent s'amorri a l'aparador i hi hagi cues al carrer. O Christine, l'ajudant de Florence a la llibreria a qui no li agrada llegir. El final no m'agrada però crec que és el més realista. Violet té el poder del seu costat i normalment qui té el poder acostuma a guanyar. Aquest pot fer lleis a la seva mida i amb aquestes fer complir la seva voluntat. Una lectura  lleugera i recomanable.

La presa de Kenzaburo Oe

Aquest mes de Gener he llegit ben pocs llibres. Recordo que el 2017 em va passar exactament el mateix. He començat lectures, això sí, però  les he anat abandonant. No acabava de trobar la lectura que em venia de gust, fins que va caure aquest llibre a les meves mans. No coneixia l'autor, però, no recordo on, vaig llegir que havia tingut un fill autista i amb discapacitat visual, a qui ell i la seva esposa van estimular fent-li escoltar sons d'ocells. Em va semblar una història preciosa. A partir d'aquí vaig buscar una de les seves novel·les i vaig trobar aquesta. Es tracta d'un llibre curt, unes 95 pàgines.

Kenzaburo Oe fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1994. La presa fou publicada per Edicions del 1984 l'any 2014, amb la traducció en català  d'Albert Nolla.No acostumo a llegir premis Nobel de Literatura, tot i que algun sí, com per exemple, autors com Elfriede Jelinek, William Faulkner o Kazuo Ishiguro. Però sí que sóc bastant fan de la literatura japonesa.

El seu protagonista és un nen japonès que viu amb el seu pare i el seu germà petit en un poblet aïllat del món, on la guerra només s'ensuma quan algun avió enemic sobrevola les muntanyes que l'envolten o ni així. Un dia, un d'aquests avions enemics s'estavella a prop del poble i els homes que hi viuen fan presoner l'únic supervivent del sinistre, davant la innocent mirada dels nens que en són espectadors. Aquest es tracta d'un soldat estranger de color, capturat pels homes del poble lligant-lo amb una cadena d'una trampa per a senglars.

A l'arribar al poblet, el tanquen en un celler. Els nens viuen aquest esdeveniment com quelcom emocionant i els homes del poble el deshumanitzen i el tracten com una bèstia mentre esperen que el Govern decideixi què fer amb ell, decisió que sembla no córrer pressa. El protagonista i els altres nens acaben convertint  "la presa" en la seva mascota, en pensar-se que és dòcil com un animal domèstic.

A mesura que llegeixes el llibre t'invaeix una sensació de calma però al mateix temps tot es fa tens. El protagonista ja no és un infant però encara no és el suficientment adult per a entendre el món humà. El final de la història, d'alguna manera, l'ajuda a donar-se compte de la cruesa del món real. Una història curta però intensa que es llegeix ràpid i resulta altament impactant. Almenys per mi.

Tot això ho faig perquè tinc molta por per Empar Moliner

I aquí està la meva última lectura del 2017. He de dir que no sóc gaire lectora de reculls de contes però aquest "Tot això ho faig perquè tinc molta por" l'havia de llegir sí o sí. I és que l'Empar Moliner m'encanta, sobretot la seva personalitat i ironia.

"Tot això ho faig perquè tinc molta por" es tracta d'un recull de dotze relats I cadascun d'ells reflecteixen la nostra societat i l’època actual. Els seus protagonistes actuen moguts per un neguit i tots ells atravessen per un moment difícil. Veiem uns pares que pateixen pel seu fill, columnistes que no saben sobre què escriure, parelles que han deixat de riure, una parella que té un blog de gastronomia, entre altres.

Tots els relats es llegeixen ràpid. He gaudit de cadascun d'ells. Trobo fàcil identificar-se amb algun dels personatges.