dimecres, 2 de gener del 2019

Lectures 2018 (part II)

6. Una habitació amb bona vista de E. M. Forster: és el primer llibre que he llegit d'aquest autor i l'he trobat apasionant. Lucy és jove i innocent i està lligada a uns convencionalismes socials que no li permeten tan sols tenir una opinió pròpia. No és una simple història d'amor sinó que conté també una crítica social. Un autor del que vull llegir més.

7. Jo soc aquell que va matar Franco de Joan-Lluís Lluís: si hi ha alguna cosa de la que em penedeixo, és de no llegir més llibres d'autors catalans. No sé per què, però acabo llegint autors foranis, quan aquí Catalunya hem tingut i tenim autors genials. Un exemple és Joan-Lluís Lluís, de qui no havia llegit res fins al moment. Segons el meu parer , escriu francament bé i aquesta novel·la m'ha agradat molt. Es llegeix molt bé i enganxa, sobretot pels que sentim amor vers el català. El que em sembla trist és que Catalunya, ni en la ficció, pugui esdevenir lliure de l'Estat Espanyol.

8. La gatera de Muriel Villanueva: m'ho he passat molt bé llegint aquesta novel·la. He de dir que qualsevol llibre amb un gat a la portada ja és prou motiu per a llegir-lo. "La Raquel hereda dos pisos simètrics a la ciutat. El fet d'obrir una gatera en el mur que separa els dos habitatges esdevindrà un camí intrigant cap a la seva identitat". "Una història commovedora que barreja realitat i ficció, vida i mort, masculinitat i feminitat', tal i com s'explica a la contraportada del llibre.

9. Paradisos d'aigua d'Alba Sabaté: m'agraden les històries de superació i de persones reals, amb els seus problemes i que, en definitiva, ens hi puguem sentir identificats. La protagonista, després de separar-se de manera traumàtica del marit i de passar cinc anys tancada a casa, torna a obrir-se a la vida. Troba feina en una perruqueria i es fa amiga de la seva cap. El final em va sorprendre i la vaig llegir amb fruïció. Molt recomanable també.

10. Teoria general de l'oblit de José Eduardo Agualusa: aquesta novel·la la vaig llegir perquè n'havia sentit molt a parlar. La Ludo se'n va a viure a Luanda on farà vida de talp durant anys a causa de la seva por al desconegut. Agualusa ens parla de la història d'Angola, dels fets tràgics que van succeïr després d'assolir la independència. L'autor va teixint una teranyina entre diferents personatges. Una novel·la amb capítols curts i amb parts punyents i altres de tendres.

I bé, he llegit altres llibres que també m'han agradat i dels que no he fet ressenya, ja que no he estat gens activa per aquí durant el 2018. Espero estar-ho més el 2019. Bon any per a totes i tots! I sobretot de bones lectures! Salut!

Lectures 2018

Tot repassant les lectures del 2018 m'he adonat que aquest any que acabem d'acomiadar he llegit menys que el 2017. En total 37 llibres, mentre que el 2017 en vaig llegir 53.

Aquest 2018 he patit períodes tan de sequera com de tria lectora. Espero que el 2019 sigui un any de més lectures. De moment l'he iniciat amb unes de ben interessants!

Tornant a les lectures de 2018, em costa molt triar aquelles que m'han agradat més. En destacaré unes quantes, però, amb les que he passat, si més no, molt bones estones.

1. Teoria King Kong, Virginie Despentes: ha estat la meva última lectura d'aquest any i fer-ne una resenya em resulta complicat. El defineixen com un dels grans llibres de referèmcia del feminisme. El vaig agafar de la biblioteca pública. No estic acostumada a llegir assaig però he de dir que m'ha agradat força. La seva autora ataca el sistema patriarcal i capitalista en el que vivim. Més en concret, aborda tres temes: la violació, la prostitució i la pornografía. M'ha agradat el to provocador i sincer de l'autora i en destacaría la idea de que encara hi ha molta feina a fer en referència a la lluita contra l'opressió i explotació per part del sistema patrialcal sobre les dones. Molt recomanable.

2. El conte de la serventa, de Margaret Atwood: era un llibre que feia temps que tenia pendent. Volia llegir-lo en català però no vaig poder esperar a que sortís l'edició de Quaderns Crema. És una novel·la que fa posar els cabells de punta. Narra una societat terrible, repressiva,  però a la vegada propera a certs comportaments o maneres de pensar actuals. Segons Atwood “El control de las mujeres y sus descendientes ha sido la piedra de toque de todo régimen represivo de este planeta”. Lectura molt pertorbadora però interessant. En la línia d'Un Món Felíç i 1984.


3. L'amiga genial d'Elena Ferrante: primer llibre de la tetralogia. Em va resultar força addictiu i el vaig llegir força ràpid tot i tenir 512 pàgines. El final esperona a seguir llegint els altres llibres, però també els seus personatges principals, la Lila i l'Elena, saber més sobre les seves vides, més enllà de la infantesa i adolescència.

4. La vegetariana de Han Kang:  narra la situació d'una dona jove que decideix separar-se de la comunitat humana, de la violència i del canibalisme. Decideix deixar de menjar qualsevol producte animal d'un dia per l'altre, per deixar de tenir uns somnis violents que la turmenten. Vaig patir molt amb la història autodestructiva de la protagonista. La  resistència  no violenta d'aquesta desperta la violència de la resta de la societat. Crec que és una novel·la que cal llegir sense pressa i de la que es poden extreure diferents interpretacions possibles.

5. Les germanes Grimes de Richard Yates: narra les aventures i desventures amoroses de dues germanes als anys 70. Les dues construiran les seves vides per camins oposats. Una lectura trista però era incapaç d'abandonar-la. Un autor que em ve de gust continuar llegint.

Estic llegint

La veritat sobre el cas Harry Quebert