Últimament m'ha agafat per buscar i llegir llibres de l'escriptor francès Daniel Pennac. Justament ara, he acabat "Com una novel·la", un assaig de lectura fácil, escrit amb gran saviesa i sensibilitat.
Per què disminueix l'índex de lectura? Com és que els joves no llegeixen o llegeixen poc? Són algunes preguntes que Daniel Pennac es planteja i dóna resposta. Cap al final, hi defensa també el "decàleg dels drets imprescriptibles del lector", com per exemple, el dret a no llegir, a saltar pàgines, a rellegir, a no acabar el llibre, entre d'altres.
Què han de fer els professors per tal de que els seus alumnes siguin bons lectors? I els pares? Segons Pennac no han d'exigir la lectura sinó que han de compartir amb ells el seu propi plaer de llegir. Els pares, per la seva banda, han d'alimentar l'entusiasme dels fills, estimular el seu desig d'aprendre sense imposar-los-hi el deure de recitar. No convertir en una càrrega allò que, quan encara no sabien llegir i els pares tenien la rutina d' explicar-los contes abans d'anar a dormir, consideraven un plaer.
Quants cops hem sentit dir a algú allò de "no tinc temps per llegir"? Doncs Pennac ens diu que això sona a excusa i que realment qui diu això és perquè no en té ganes. El temps per llegir sempre és un temps robat i qui té ganes de llegir s'ofereix el temps per a fer-ho. També ens parla de la dificultat per part dels professors d'inculcar l'amor per la lectura a l'escola a causa de com aquesta està organitzada en l'actualitat. Molts hem acabat odiant les lectures obligatòries i de més grans, ja lliures de l'obligació, ens hi hem submergit per elecció pròpia i ens han encantat.
Realment tots tenim aquells llibres que fa segles que volem llegir i no ens atrevim. O aquells que comencem però no som capaços d'acabar. En el meu cas, fa temps que vull llegir "La Muntanya Mágica" de Thomas Mann i no hi ha manera. L'he començat i l'he deixat més de dos cops. O "Guerra i pau" que fa temps que el tinc pendent i no em decideixo per por a que sigui massa feixuc. L'Ulisses de Joyce ja ni m'ho proposo, de la primera página no passo i segur que val la pena l'esforç. Potser algun dia, arribarà el seu torn. El més important és ser feliços gràcies a un llibre, ja que, al cap i a la fi, "la lectura és una aposta a favor del plaer i, en definitiva, de la felicitat".
Em quedo amb aquesta frase: Llegir ens canvia, i això ja és en si una manera de canviar el món.
No em queda més que recomanar-lo i rellegir-lo.
Em quedo amb aquesta frase: Llegir ens canvia, i això ja és en si una manera de canviar el món.
No em queda més que recomanar-lo i rellegir-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada