El crim del comte Neville per Amélie Nothomb

Amélie Nothomb és una autora que m'agrada per la seva excentricitat, ironia, originalitat i perspicàcia. El primer llibre que vaig llegir d'aquesta autora belga va ser "Estupor i tremolors". Aquesta lectura em va agradar tant que vaig seguir llegint altres de les seves novel·les, entre elles la que acabo de llegir aquests últims dies, El crim del comte Neville.

En aquesta novel·la, Amélie Nothomb, qui coneix de primera mà el món de la noblesa belga, ens presenta Neville, un comte que està arruïnat i que està a punt de vendre's el castell on viu amb la seva familia, la seva dona, més jove que ell i els seus tres fills. Un castell on ha viscut des de la seva infantesa i que cau a trossos.

Un dia,  la seva filla petita, la Sérieuse, és trobada per una vident en un bosc, en posición fetal i tremolant de fred. La vident truca al comte  per avisar-lo de la fuga de la seva filla del castell familiar. Quan aquest la va a recollir a casa de la vident, aquesta abans de portar-lo a l'habitació on es troba la seva filla descansant, li agafa la mà i li anuncia que durant una celebració que tindrà lloc al castell el comte matarà un dels convidats.

Els Neville estan a punt de celebrar la seva garden party anual, a la qual conviden la flor i nata de la societat. Amb tota probabilitat aquesta será la darrera. Acabarà, tal i com prediu la vident, en un assassinat?

Amélie Nothomb ironitza amb l'estil de vida de les famílies nobles belgues (de la que ella forma part), centrades en celebrar festes i en la seva vida social, en mantenir les aparences, tot i el declivi de les seves finances. La seva forma de pensar és "ser noble no significa tenir més drets que els altres, sinó  més obligacions". El crim del comte Neville és un text construït com a homentage a l'Òscar Wilde d'El crim de Lord Arthur Savile.

Es tracta d'una novel·la curta, unes 111 pàgines, divertida, perversa, tragicómica, amb girs continus inesperats. que indaga sobre el món de les aparences, les incerteses de l'adolescència i els tombs del destí, entre altres aspectes. Es caracteritza pels diàlegs irònics que es duen a terme entre pare i filla i la profunditat psicológica dels personatges. L'he llegida d'una tirada i sobretot m'ha intrigat saber si el protagonista portaria a terme al final l'assassinat que el porta de cap al llarg de la novel·la, fruit de la premonició. Fa temps vaig llegir el conte d'Òscar Wilde i crec que abans de llegir aquesta novel·la valdría la pena llegir-lo o rellegir-lo.  

"Un conte de fades barrejat amb tragèdia grega".

Estic llegint

Fins que siguem lliures de Sergi Sol



Com una novel·la de Daniel Pennac

Últimament m'ha agafat per buscar i llegir llibres de l'escriptor francès Daniel Pennac. Justament ara, he acabat "Com una novel·la", un assaig de lectura fácil, escrit amb gran saviesa i sensibilitat.

Per què disminueix l'índex de lectura? Com és que els joves no llegeixen o llegeixen poc? Són algunes preguntes que Daniel Pennac es planteja i dóna resposta. Cap al final, hi defensa també  el "decàleg dels drets imprescriptibles del lector", com per exemple, el dret a no llegir, a saltar pàgines, a rellegir, a no acabar el llibre, entre d'altres.

Què han de fer els professors per tal de que els seus alumnes siguin bons lectors? I els pares? Segons Pennac no han d'exigir la lectura sinó que han de compartir amb ells el seu propi plaer de llegir. Els pares, per la seva banda, han d'alimentar l'entusiasme dels fills, estimular el seu desig d'aprendre sense imposar-los-hi el deure de recitar. No convertir en una càrrega allò que, quan encara no sabien llegir i els pares tenien la rutina d' explicar-los contes abans d'anar a dormir, consideraven un plaer.

Quants cops hem sentit dir a algú allò de "no tinc temps per llegir"? Doncs Pennac ens diu que això sona a excusa i que realment qui diu això és perquè no en té ganes. El temps per llegir sempre és un temps robat i qui té ganes de llegir s'ofereix el temps per a fer-ho. També ens parla de la dificultat per part dels professors d'inculcar l'amor per la lectura a l'escola a causa de com aquesta està organitzada en l'actualitat. Molts hem acabat odiant les lectures obligatòries i de més grans, ja lliures de l'obligació, ens hi hem submergit per elecció pròpia i ens han encantat.

Realment tots tenim aquells llibres que fa segles que volem llegir i no ens atrevim. O aquells que comencem però no som capaços d'acabar. En el meu cas, fa temps que vull llegir "La Muntanya Mágica" de Thomas Mann i no hi ha manera. L'he començat i l'he deixat més de dos cops. O "Guerra i pau" que fa temps que el tinc pendent i no em decideixo per por a que sigui massa feixuc. L'Ulisses de Joyce ja ni m'ho proposo, de la primera página no passo i segur que val la pena l'esforç. Potser algun dia, arribarà el seu torn. El més important és ser feliços gràcies a un llibre, ja que, al cap i a la fi, "la lectura és una aposta a favor del plaer i, en definitiva, de la felicitat".

Em quedo amb aquesta frase: Llegir ens canvia, i això ja és en si una manera de canviar el món.

No em queda més que recomanar-lo i rellegir-lo.

Les generacions espontànies de Mar Bosch Oliveras

Títol: Les generacions espontànies

Autor: Mar Bosch Oliveras

Editorial: Edicions del Periscopi

Pàgines: 187

ISBN: 978-84-944409-4-6

Acabo de llegir "Les generacions espontànies" de Mar Bosch Oliveras. Feia molt temps que la tenia entre cella i cella. No havia llegit res fins ara d'aquesta autora gironina, encara que també tinc a la llista de pendents la seva primera novel·la "Bedlam. Darrere les hores càlides" (Empúries, 2013).

L'Eva, la protagonista de la novel·la, té una entrevista després de dos mesos sense tenir-ne cap. Està decidida a aconseguir la feina perquè li interessa. Encara que, per equivocació acabi presentant un currículum de fa dos anys. Això fa que l'encari amb un sentiment de derrota. Quan arriba al lloc de l'entrevista s'adona que totes les candidates i treballadores són rosses. Tot i la hostilitat de totes elles, intenta mantenir les bones formes en la sala d'espera. Finalment, acaba sent la primera de les aspirants a ser cridada. L'entrevista li fa el director general de l'empresa.

A partir d'aquí l'Eva comença a descriure el seu irregular i variat currículum, farcit d'experiències sorprenents. S'encara amb l'entrevistador de manera espontània i sincera, mostrant-se tal i com és ella. A més de les seves experiències laborals durant l'entrevista també ens parla de la seva vida familiar i sentimental. Haurem d'esperar fins quasi al final de la primera part de la novel·la per saber si finalment obté la feina o no i que succeeix a continuació.

A més de l' Eva la novel·la és plena de personatges entranyables com el senyor Duran, la senyora Victòria o l’home que llegeix a l’ascensor sense poder acabar mai el llibre perquè li falta l’última página. En general, he gaudit força amb aquesta novel·la. És llegeix ràpid i et fa empatitzar amb la protagonista, ja que supera tot el que li cau al damunt de manera força ágil. M'ha entretingut força la part de l'entrevista. La manera espontània i sincera amb la que l'afronta. M'ha fet sentir els nervis i l'angoixa que se sent davant d'aquesta situació. També la dificultat avui en dia de trobar una feina relacionada amb el que has estudiat, cosa que ens porta a molts a fer varietat de feines que tenen poc a veure amb la nostra formació.  Potser cap a la segona part decau una mica però en general la considero una lectura entretinguda, lleugera i interessant. I crec que força recomanable.

El lector del tren de les 6.27 h per Jean-Paul Didierlaurent

Títol: El lector del tren de les 6.27 h

Autor: Jean-Paul Didierlaurent
Editorial: Columna
Traducció: Mercè Ubach
Pàgines: 204
ISBN: 978-84-664-1947-5

El llibre que acabo de llegir es tracta de la novel·la curta "El lector del tren de les 6.27 de l'escriptor francès Jean-Paul Didierlaurent. Aquesta és la seva primera novel·la, que ja s'ha convertit en tot un best-seller.

 Guylain Vignolles és un noi amb una feina difícil i cruel per aquells que estimem els llibres, que no li agrada gens però que la necessita per a sobreviure. S'encarrega de destruir els llibres que ningú vol llegir per a convertir-los en pasta de paper. Ho fa amb una màquina abominable que ell mateix anomena "La Cosa" ja que no és capaç de designar-la pel seu veritable nom.

La seva vida es redueix a anar i tornar de la feina amb el metro cada dia, i durant el viatge d'anada, es dedica a llegir en veu alta les pàgines que ha aconseguit salvar de la carnisseria, tot animant als passatgers habituals.Un dia, troba un llapis USB al tren i quan arriba a casa es posa a llegir de cap a peus el seu contingut. El que hi llegirà, li canviarà la vida.

En aquesta novel·la hi trobem una sèrie de personatges, alguns especials i peculiars. Per exemple, un vigilant de seguretat que parla en versos alexandrins o una noia que es cuida dels lavabos públics d'un centre comercial i que un cop l'any es dedica a comptar-ne les rajoles i també a escriure un diari. També el peix vermell amb el que conviu en Guylain, anomenat Rouget de Lisle, a qui té per confident. Finalment el Giuseppe, un antic company de feina del Guylain, que va perdre les dues cames a causa d'un accident mentre manipulava la "Cosa". Aquest personatge té una obsessió: trobar tots els exemplars del llibre que estaven triturant quan tingué l'accident, amb l'ajuda del protagonista.

Com he dit al principi, es tracta d'una novel·la curta, unes 204 pàgines, fácil de llegir i que sorprèn per la seva senzillesa. Tots els personatges duen unes vides solitàries i buides d'al·licients. En general m'ha agradat força ja que hi he trobat una història dolça, que ens parla de l'amistat, la compassió, la solitud, l'amor, entre d'altres temes. El final potser és el que més m'ha agradat, quan apareix la Julie. En Guylain i la Julie són com dues ànimes bessones. M'he quedat però amb ganes de saber més sobre els personatges.

La innocent d'Isabel-Clara Simó

Títol: La innocent

Autor: Isabel-Clara Simó
Editorial: Columna
Pàgines: 152
ISBN: 84-7809-818-6

Aquests dies se'm fa molt difícil posar-me a llegir.  També escollir el llibre a llegir. N'agafo un, el deixo avorrida i n'agafo un altre. Quan em passa això, acostumo a recórrer a autores catalanes, com per exemple Isabel-Clara Simó. És una escriptora valenciana, d'Alcoi, i per mi una de les millors autores en llengua catalana. Especialment m'agraden les seves novel·les d'intriga detectivesca. Fa relativament poc vaig llegir "La veïna" i ara acabo de llegir "La innocent".

En aquest novel·la coneixem el Miquel, un funcionari de Benestar Social no gaire content amb la seva feina. Aquest fa de narrador de la història. No té una relació gaire bona amb alguns  dels seus companys i és una mica problemàtic. La seva vida canviarà amb l'aparició d'una clienta, l'Elisa Solbes, qui li demanarà ajuda per aclarar l'acusació d'assassinat que recau sobre el Vicent, veí i protector seu de tota la vida. A partir d'aquí el Miquel s'immergirà en una perillosa i absorvent activitat detectivesca que gràcies a un passat en doloròs contacte amb els baixos fons pot fer avançar contra les versions oficials i l'actitud passiva de les autoritats. S'enamorarà bojament de l'Elisa i això el decidirá a descobrir tota la veritat i a jugar-s'ho tot.

Es tracta d'una novel·la curta, unes 152 pàgines, que es llegeix bastant ràpid i té pinzellades d'humor. En algunes ocasions el protagonista fa menció als lectors. Malgrat m'ha costat acabar-la, no és a causa de que no m'hagi agradat. sinó perquè estic en aquells dies de crisi lectora. Visc més pendent de l'actualitat política que de la literatura.  No obstant, sempre recomano les novel·les d'aquesta autora, que a mi mai em decep.

La plaça del diamant de Mercè Rodoreda

Títol: La Plaça del Diamant

Autor: Mercè Rodoreda
Editorial: Club Editor
Pàgines: 235
ISBN: 84-7329-085-2

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908- Girona, 1983) és la novel·lista més important de postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. La Plaça del Diamant (1962) és l’obra catalana més difosa de tots els temps i que es pot llegir en una pila d’idiomes.

En aquesta novel·la, la seva protagonista, la Natàlia, ens explica la seva vida com si no se n'adonés, al barri de Gràcia de Barcelona. Aquest relat  va des de que coneix en Quimet, en un ball de Festa Major, on aquest li assigna el nom de Colometa, fins que va avançant la Postguerra, quan casada per segon cop, s'allibera del passat i torna a reconciliar-se amb la vida.

 La novel·la té com a teló de fons l'arribada de la República, La Guerra Civil i la Postguerra. La Colometa va prenent un valor d'encarnació de tota la humanitat anónima, feble i martiritzada, el seu testimoni ens ajuda a conèixer com va afectar aquest període especialment dur i cruel de la història als seus habitants, ens aproxima als sentiments de les persones que ho visqueren en la pròpia carn.

La Plaça del Diamant és un llibre, al meu entendre, meravellós, una veritable joia literària. Es tracta d'una novel·la d'amor, com digué l'autora, per més que sense ni un gra de sentimentalisme, plena de simbolismes: els coloms, les balances, l'embut, el ganivet, etc., utilitzats per a expressar els constants pensaments interiors dels seus personatges. Per això els objetes són descrits minuciosament. També compta amb un personatge entranyable i moments en que no saps si riure o plorar. M'ha agradat el final, força esperançador, amb la catarsi de la Natàlia. Penso que cal ser rellegida. És la segona novel·la que llegeixo de la Mercè Rodoreda, la primera d'elles fou Aloma. Sens dubte, la seguiran altres novel·les de l'autora.


Algunes frases de l'autora:

  " Em fa contenta pensar que entre tants milers de lectors com ha tingut i continua tenint n'hi ha molts que no havien llegit mai res en català i que és llegint-la que han descobert que la nostra era una llengua civilitzada, culta, important"


"Gent de tot arreu de Catalunya, unida per formar un sol poble. Catalunya ens necessita".


"Que la nostra aspiració tan justa i tan humana de néixer i de morir catalans ens sigui reconeguda per sempre de sempre".


"Hem de pensar que tots, cadascú en el seu lloc, som necessaris, som importants".


"Escric perquè m'agrada escriure".

La rebel·lió dels animals per George Orwell

El llibre que avui presento l'hauria d'haver llegit molt abans, ho sé. Feia temps que era a la meva llista de pendents, una llista que no para de créixer dia rere dia. Però aquest, precisament, és dels que posaría, sense cap mena de dubte, al capdamunt de la llista, de llibres que cal llegir abans de passar a l'altre barri.

A La rebel·lió dels animals  i també a 1984, una altra de les seves famoses novel·les, George Orwell va descriure un nou tipus de societat controlada autoritàriament per mètodes burocràtics i polítics. En aquesta última novel·la, Orwell ens presentava un futur en el que una dictadura totalitària interferia fins a tal punt en la vida privada dels ciutadans que resultava impossible escapar del seu control.

Centrant-nos en la novel·la, ens trobem una granja on els animals es rebel·len contra el seu amo, Jones, qui sembla haver descuidat el mas i els animals en els últims temps. Els animals acabaran fent-lo fora del mas i capitanejats per dos porcs, l'Snowball i en Napoleó, es decidiran a posar fi a l'esclavitut a la qual han estat sotmesos. L'Snowball, per no oblidar les paraules del vell Major, un marrà venerat al mas, escriu set manaments que resumiran l'esperit de la revolució.Tot sembla anar bé fins que el Napoleó n'esdevé el líder, després de fer fora l'Snowball, quan aquest últim proposa la construcció d'un molí de vent. Squealer, un altre porc, passa a ser-ne la seva mà dreta i junts  començaran a abusar del seu poder i a manipular els manaments a favor seu.

Aquest és un llibre que aporta molts aspectes que et fan reflexionar. Com per exemple el tema de la igualtat, ja que els animals quan són allibertats de la crueltat de l'home, són considerats iguals. Més endavant, però, es veurà que uns són més iguals que els altres. En aquesta societat en que vivim també ens fan creure que tots som iguals i en realitat resulta que l'existència d'una estructura de poder acaba perpetuant un munt d'injustícies i desigualtats. També l'ús dels gossos per part del Napoleó com a defensa  i per a reprimir els animals del mas. Aquests converteixen la rebel·lió pacífica en un mar de violència. Són educats per matar a qualsevol que qüestioni les decisions dels porcs. Finalment, veiem com es manipula constantment la memòria col·lectiva dels animals del mas, els quals obliden els  veritables principis de l'animalisme i el veritable esperit de la revolució, a mesura que van passant els anys. El fet d'haver recuperat la memòria del passat potser hauria aportat una mica d'esperança als animals, poder entendre el passat i posar fi a les atrocitats  comeses pels porcs.

1984 és un dels meus llibres preferits. La rebel·lió dels animals és la segona novel·la que llegeixo de l'autor i he de dir que m'ha agradat molt. Es tracta d'una novel·la curta, fàcil de llegir, amb un final ben tramat. Tinc altres de les seves obres en perspectiva, com per exemple, Homenatge a Catalunya o Sense ni cinc a París i a Londres. Les heu llegit? Us han agradat. Gràcies!

Temps boig de Antonio Manzini

Títol: Temps boig

Autor: Antonio Manzini
Editorial: Salamandra
Traductor: Anna Casassas
Pàgines: 272 
ISBN: 9788416310173
Preu: 18 €

Aquesta és la primera novel·la que llegeixo d'Antonio Manzini, un autor italià que escriu novel·la negra i que per a mi ha estat tot un descobriment aquest 2017. "Temps boig" és la  seva tercera novel·la. Prèviament a aquesta publicà "Pista negra"  i "La costella d'Adam". "Sol de maig" és la seva quarta novel·la publicada en català per Salamandra.

Antonio Manzini (1964) a més d'escriptor és actor i director de cinema i teatre i fou alumne d'Andrea Camilleri en la Accademia Nazionale d'Arte Drammatica. El protagonista de les seves novel·les és el subcomissari Rocco Schiavone, un romà de soca-rel, desterrat a la vall d'Aosta, faldiller, esquerp, amb uns mètodes no gaire políticament correctes, que fuma marihuana i que és bo en la seva feina. Un altre aspete característic d'aquest personatge es la seva obsessió per les sabates Clarks fet que l'impulsa a negar-se en rodó a posar-se unes botes de muntanya, més adequades al clima de la regió.

"Temps boig"  comença amb l'accident d'una furgoneta i un segrest. Segueix amb el decobriment de negocis tèrbols. El descobriment de la desaparició d'una noia filla d'un ric empresari despertarà en Rocco l'instint d'investigador que el durà a un món subterrani que el deixarà estupefacte.

Sóc molt fan de la novel·la policiaca. Els meu detectiu preferit  és en Salvo Montalbano d'Andrea Camilleri. Després de llegir que assenyalaven Antonio Manzini com l'hereu de Camilleri, em van agafar ganes de llegir-lo. Vaig buscar alguna de les seves novel·les a la biblioteca pública i únicament vaig trobar aquesta. He de dir que aquesta novel·la m'ha agradat força. M'ha entretingut de veres. Té tocs d'humor, al igual que les novel·les de Camilleri, diàlegs àgils i compta amb uns personatges secundaris interessants, com per exemple en Deruta i en d'Intino, uns agents força incompetents, les peripècies dels quals aporten una mica d'humor.

 En Rocco Schiavone té força números per a convertir-se en un altre dels meus detectius preferits.  Crec que continuaré llegint altres novel·les de la sèrie.  Us hi animeu?

L'Aquari de David Vann

Títol: L'aquari

Autor: David Vann

Editorial: Periscopi

Traductor: Yannick Garcia

Pàgines: 288   

ISBN: 978-84-944409-9-1

Preu: 18,90 €

David Vann és un autor del qual he llegit dues novel·les prèviament a l'Aquari: Sukkwan island i Desolacions i ambdues em van agradar força. En la primera, Jim, un pare,triava una illa al sud d'Alaska per tal de restablir la relació amb el seu fill Roy, de tretze anys.  A Desolacions, el paisatge fred i distant d'Alaska empenyia una parella en crisi a trasladar-se a una illa deserta i començar de zero. A les dues novel·les Vann explorava les relacions humanes turbulentes.

A L'aquari, Caitlin és una nena de dotze anys que estima els peixos i viu  amb la seva mare als afores de Seattle. Cada tarda després de l'escola, visita l'aquari de la ciutat mentre espera que la seva mare la hi reculli després de la jornada laboral. Molt aviat coneix un senyor gran amb qui comparteix l'afició pels peixos i aquesta relació acaba provocant tensions i violència familiar, al destapar-se un passat desconegut per la Caitlin.

Aquesta és una història sobre el perdó, el creixement i la redempció. Vann segueix explorant les relacions humanes. La lectura et fa reflexionar sobre el què es pot perdonar i què no. Perdonar per poder canviar el futur, fins i tot quan el que ha succeït et pot semblar imperdonable.  Una novel·la ben escrita,  amb capítols curts i molt recomanable, ja que no deixa indiferent.

Llegir-ne més

Matilda de Roald Dahl

Matilda de Roald Dahl és un llibre que recomanaria mil cops. Un llibre ple d'humor i a la vegada que posa en evidència el món adult des de la perspectiva dels infants.

Matilda és una nena de cinc anys, amb una gran intel·ligència. A més és una gran lectora. Els seus pares no entenen que li agradi llegir i per això no li queda cap altre remei que anar a la biblioteca a buscar els llibres. Gràcies a l'ajuda de la bibliotecària, arriba a descubrir i llegir grans novel·les de la literatura universal, com per exemple "Grans Esperances" de Charles Dickens, "Orgull i prejudici" de Jane Austen o "Jane Eyre" de Charlotte Bronte, entre d'altres, obres no precisament de literatura infantil.

Els seus pares no saben valorar-la ni a ella ni al seu talent. Només Mrs Honey, una professora  que tindrà la Matilda a l'escola,  sabrà valorar-la com es mereix. Aquesta intentarà que la posin en una aula més avançada que la que està, però no será fàcil degut a l'oposició de la directora de l'escola, Mrs.Trunchbull, una dona que odia als nens petits, essent cruel i implacable amb aquests. No pararà de sotmetre'ls a vàries intimidacions i turments rocambolescos.

Matilda passarà algunes estones amb Mrs. Honey, arribant a identificar-se amb aquesta, ja que les dues han crescut sense l'amor d'uns pares, i coneixerà les dificultats econòmiques per les que passa, i la voldrà ajudar. Descobrirà, a més, uns superpoders que no sabia que tenia que l'ajudaran a fer fora la directora de l'escola. He realitzat aquesta lectura perquè n'havia vist la pel·licula, ja fa una colla d'anys, i la recordava vagament i per això volia refrescar-la. És una lectura amena i entretinguda, que ens fa reflexionar com adults del tracte cap als infants. Veiem com la infravaloren els seus pares, tan centrats en les seves miserables vides i la tracten com quelcom que els destorbés continuament. Molt recomanable!

 

La balada del cafè trist de Carson McCullers

Títol: La balada del café trist
Títol original: The Ballad of the Sad Café

Autor: Carson McCullers
Editorial: Columna
Traductor: Jordi Castelló
Pàgines: 94
ISBN: 84-86433-68-1

La balada del café trist de Carson McCullers és un títol que em va cridar l'atenció de bones a primeres. Després de la lectura de "Frankie Adams" vaig voler aprofundir en la lectura de la seva obra. Aquesta novel·la curta va ser la meva elecció. Carson McCullers és una autora que realment em crida l'atenció. Precisament aquest 2017 es compleixen cent anys del seu naixement.

 

La balada del café trist narra la història d'un triangle d'amors no correspostos. Tot succeeix en un poble perdut i oblidat del món. Un poble on els seus habitants viuen en la soledat i l' abandonament. En aquest poble temps enrere hi hagué un café, la propietària del qual era l'Amelia Evans, una dona bruna i alta amb una musculatura d'home. L'Amelia és una dona solitària, rica, treballadora, amb un carácter fort i dots de remeiera. D'aquelles persones que s'espavilen totes soles, sense necesitar l'ajuda de ningú. Al café, que abans era un magatzem, la gent del poble hi trobava companyia i escalfor. Era on la gent s'aplegava per gust. L'arribada d'un foraster al poble, una mitjanit d'abril,  baixet i geperut, que afirma ser un cosí de la senyora Amelia opera un canvi en el tarannà d'aquesta. El seu carácter dur es converteix en amable a l'enamorar-se de Lymon. Aquesta es converteix en la seva protectora.  Més endavant  entrarà en escena Marvin Macy amb qui la senyora Amelia estigué casada únicament deu dies i que acaba de sortir de la presó. El seu retorn será el desencadenant del triangle Amorós entre els tres personatges, entre els quals esclataran tensions, mudes i tibantors, ja existents en el passat. Tot això portarà a un desenllaç que no deixa indiferent.

A mesura que vas llegint, tens la sensació de que algun tràgic desenllaç s'apropa. M'agrada els curiosos personatges que McCullers construiex i l'ambient en el que es mouen, a més de que es tracta d'una novel·la que et fa pensar després de llegir-la.  És una història curta, unes 94 pàgines, però crec que es quedarà amb mi força temps. Una lectura excel·lent i molt recomanable.

 

El noi de la casa de la muntanya de John Boyne

Títol: El noi de la casa de la muntanya

Autor: John Boyne
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Traductor: Jordi Cussà
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-16367-47-4
Preu: 14,50€

Aquesta és una novel·la que feia temps que volia llegir. John Boyne és un escriptor de qui no he llegit molts llibres encara, només  "El noi del pijama de ratlles" i "Aquesta casa està embruixada". Aquest últim recordo que em va agradar força, sobretot perquè transcorria a l'època victoriana i em recordava una mica a "Un altre pas de rosca" de Henry James, un dels meus llibres preferits.

Pel que fa a la novel·la "El noi de la casa de la muntanya", en Pierrot és un nen que viu a París juntament amb la seva mare i el seu gos d'Artagnan. Té un millor amic que es diu Anshel, que és jueu. Mès endavant es queda orfe, ja que la seva mare emmalalteix de tuberculosi i mor. En aquest punt ha d'anar a viure a un orfenat. Però pocs dies després de la seva arribada a l'orfenat, la seva tieta Beatrix es decideix a fer-se càrrec d'ell. Inicia així una nova vida a una casa que està al cim dels Alps bavaresos, a Alemanya, que resulta ser, el Berghof, la casa d'estiueg  d'Adolf Hitler, on la seva tia fa de majordoma.

En Pierrot comença sent un nen bo i dolç, sense prejudicis i acaba convertint-se en algú completament diferent, ple de prepotència. El seu aïllament al cim de la muntanya facilita que el dictador excerceixi una gran influència en ell. Ningú és immune a l'atracció del poder, ni tan sols en Pierrot. De la mateixa manera que altres treballadors de la casa, és partícep dels plans que es forgen a dalt la muntanya i com alguns altres calla i no fa res per evitar-ho.

M'ha agradat la història i m'ha interessat des de l'inici a la fi. És un llibre que es llegeix ràpid, de lectura àgil, estil senzill, apte per tot tipus de lectors. El protagonista m'ha inspirat amor i odi potser en parts iguals. Al final més aviat pena, ja que, al cap i a la fi, esdevé una víctima més del dictador.

Persuasió de Jane Austen

Títol: Persuasió

Autor: Jane Austen

Editorial: Proa Butxaca

Pàgines: 304

ISBN: 978-84-8256-556-9

Preu: 11,40€

He de dir que sóc molt fan de les novel·les de la Jane Austen per la gran dosi d’ironia que contenen. De moment n’he llegit quatre, l’última d’elles: Persuasió.

L’Anne Elliot és la filla mitjana d’un baronet enormement vanitós i acostumat a la bona vida. Té vint-i-set anys i segueix soltera. La seva família no la pren massa en compte, excepte una amiga íntima de la seva mare difunta que la té en gran estima i consideració. Alguns anys endarrera, aquesta, juntament amb la resta de la seva família, la va disuadir de casar-se amb un jove oficial de la marina, Frederick Wentworth, per ser massa pobre i de poca distinció social. Uns set anys després, aquest torna convertit en un ric capità de la Marina Reial, però ressentit amb Anne per haver-se deixat persuadir per rebutjar-lo. L’Anne haurà de lluitar per una segona oportunitat en l’amor, será massa tard?

En aquesta novel·la, de la mateixa forma que en les altres escrites per la mateixa autora, hi trobem una gran dosi de crítica social. També descriu bastant detalladament les reunions socials i la quotidinitat de la societat de l'època de la regència.

A Persuasió, al contrari que en d'altres novel·les de l'autora, hi trobem una protagonista més madura, amb un esperit sensible i un carácter dolç. Després de pasar vuit anys de solitud, que han acabat amb les seves ganes de viure, veurem una Anne amb ganes de lluitar per la seva felicitat.

No sóc fan de les històries romàntiques però aquest romaç m'ha encantat. Hauria estat bé saber el punt de vista de Wentworth, de la mateixa manera que anem coneixent el d'Anne. Potser el final sembla una mica precipitat i incomplet, però en general m'ha agradat força. Per mi llegir Jane Austen sempre és un plaer.

La meva preferida fins al moment: L'abadia de Northanger.

Propera novel·la de l'autora que llegiré: Mansfield Park.

Estic llegint

La veritat sobre el cas Harry Quebert

Sempre hem viscut al castell de Shirley Jackson

Sempre hem viscut al Castell (1962)
Sempre hem viscut al Castell és l’última novel·la escrita per l’autora Shirley Jackson, estatudinenca i especialitzada en el gènere de novel·la gòtica de terror. El seu conte curt “The Lottery”  fou considerat com un dels relats més significatius de l’època i més controvertits.

Pel que fa a la novel·la, la Merricat Blackwood n’esdevé la narradora. Amb divuit anys viu amb la seva germana gran, Constance,  i el seu oncle Julian en una mansió aïllada, a les afores. Molt aviat veiem què li agrada: enterrar coses, estar amb el seu gat Jonàs i somiar que comença una nova vida a la lluna. I sobretot, la seva germana Constance. 
El seu oncle Julian va amb cadira de rodes i la Constance s'encarrega de tenir-ne cura. Semblen viure una vida plàcida, cadascú dels membres amb les seves tasques rutinàries, un dia rere l’altre. Això canviarà, però, amb l’arribada d’un visitant interessat en la Constance i l’estat de la seva família.

Els tres personatges són els únics supervivents de la familia Blackwood,  després que la resta de la família fossin enverinats amb arsènic. En un primer moment la Constance fou culpada de cometre els assassinats però absolta per falta de proves. En l’actualitat viu a la mansió sense sortir-ne quasi. És la Merricat qui s’ocupa d’anar al poble a comprar el que necessiten i anar a buscar llibres a la biblioteca. Tasca que li resulta desagradable a causa de la animadversió que la gent del poble sent per la família Blackwood, pel fet succeït en el passat.

No es tracta de la típica novel·la de sang i fetge, res semblant, sinó més aviat de terror psicològic. Es dóna molta importància als personatges, la seva personalitat, el seu passat,  l'univers personal, a allò  que els tortura, les seves supersticions, creences, pors, entre d'altres. Afecta la emotivitat del lector i ens porta a empatitzar amb ells. És una novel·la pertorbadora, acabes pensant què els passarà, com será la vida que els espera, en l'aïllament en el que es troben... Desitges com elles que tot es mantingui igual de plàcid i inalterable. Fàcil de llegir i molt recomanable. Segur que estarà entre les millors  lectures del 2017!

Altres novel·les de l'autora que vull llegir:

La maledicció de Hill House. L’altra (2014).



El ratpenat de Jo Nesbø

Títol: El Ratpenat

Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Traductor: Meritxell Salvany Balada
Pàgines: 448 
ISBN: 978-84-7588-560-5
Preu: 17,90 €

El "Ratpenat" és la primera novel·la de la sèrie de l'inspector Harry Hole, encara que fou publicada en català amb retard, l'any 2015 per l'editoral Proa. Aquesta és la segona novel·la que llegeixo de Jo Nesbø, després de gaudir força amb "El ninot de neu".

La història comença quan l'inspector Harry Hole és enviat a Sidney per col·laborar amb la policía australiana en la investigació de l'assassinat d'una jove Noruega resident a Austràlia, el cadáver de la qual  ha aparegut al mar.  En aquest punt, en Harry de la mà del seu company Andrew Kensington, un aborigen australià de la policía de Sydney, comença a descubrir la ciutat i els seus baixos fons. Ben aviat arriben a tenir un sospitós, un atractiu camell, però més endavant descobriran  que es podría tractar d'un assassí en sèrie.

Per aquells que encara no  estiguin familiaritzats amb el tarannà d'en Hole, aquesta novel·la els ajudarà a conèixer-lo. Veurem l'inspector enamorat de la  Birgita, a qui  confessarà un fet ocorregut en el passat que manté ocult i que  no deixa de torturar-lo. També el veurem  en hores baixes, lliurat a la seva dependència a l'alcohol, en alguns moments fora de control.

Des del meu punt de vista, és una novel·la amb força girs inesperats i que es deixa llegir molt bé. No és de les que endevines el culpable fàcilment, i es va mantenint la intriga al llarg de la novel·la. Es podria dir que té parts que enganxen més que d'altres. M'han interessat els mites o llegendes aborigens que es van introduïnt pel mig de la novel·la i el problema d'aquests illencs, tot rebent un maltracte per part dels blancs, destinant-los a ocupar l'escalofó més baix de la societat. Potser no és de les millors novel·les de l'autor però a mi la personalitat complexa del seu inspector estrella em convida a seguir llegint-ne d'altres de la sèrie.
 

Altres novel·les publicades per l'autor, per ordre cronològic:

Any publicació	Any edició en català	Títol
1997	2015	El ratpenat
1998	2015	Escarabats
2000	2008	El pit-roig
2002	2009	Nèmesi
2003	2010	L’estrella del diable
2005	2012	El redemptor
2007	2013	El ninot de neu
2009	2014	El lleopard
2011	2015	L’espectre
2013	2016	Policia
2017	2017	La set