Les generacions espontànies de Mar Bosch Oliveras

Títol: Les generacions espontànies

Autor: Mar Bosch Oliveras

Editorial: Edicions del Periscopi

Pàgines: 187

ISBN: 978-84-944409-4-6

Acabo de llegir "Les generacions espontànies" de Mar Bosch Oliveras. Feia molt temps que la tenia entre cella i cella. No havia llegit res fins ara d'aquesta autora gironina, encara que també tinc a la llista de pendents la seva primera novel·la "Bedlam. Darrere les hores càlides" (Empúries, 2013).

L'Eva, la protagonista de la novel·la, té una entrevista després de dos mesos sense tenir-ne cap. Està decidida a aconseguir la feina perquè li interessa. Encara que, per equivocació acabi presentant un currículum de fa dos anys. Això fa que l'encari amb un sentiment de derrota. Quan arriba al lloc de l'entrevista s'adona que totes les candidates i treballadores són rosses. Tot i la hostilitat de totes elles, intenta mantenir les bones formes en la sala d'espera. Finalment, acaba sent la primera de les aspirants a ser cridada. L'entrevista li fa el director general de l'empresa.

A partir d'aquí l'Eva comença a descriure el seu irregular i variat currículum, farcit d'experiències sorprenents. S'encara amb l'entrevistador de manera espontània i sincera, mostrant-se tal i com és ella. A més de les seves experiències laborals durant l'entrevista també ens parla de la seva vida familiar i sentimental. Haurem d'esperar fins quasi al final de la primera part de la novel·la per saber si finalment obté la feina o no i que succeeix a continuació.

A més de l' Eva la novel·la és plena de personatges entranyables com el senyor Duran, la senyora Victòria o l’home que llegeix a l’ascensor sense poder acabar mai el llibre perquè li falta l’última página. En general, he gaudit força amb aquesta novel·la. És llegeix ràpid i et fa empatitzar amb la protagonista, ja que supera tot el que li cau al damunt de manera força ágil. M'ha entretingut força la part de l'entrevista. La manera espontània i sincera amb la que l'afronta. M'ha fet sentir els nervis i l'angoixa que se sent davant d'aquesta situació. També la dificultat avui en dia de trobar una feina relacionada amb el que has estudiat, cosa que ens porta a molts a fer varietat de feines que tenen poc a veure amb la nostra formació.  Potser cap a la segona part decau una mica però en general la considero una lectura entretinguda, lleugera i interessant. I crec que força recomanable.

El lector del tren de les 6.27 h per Jean-Paul Didierlaurent

Títol: El lector del tren de les 6.27 h

Autor: Jean-Paul Didierlaurent
Editorial: Columna
Traducció: Mercè Ubach
Pàgines: 204
ISBN: 978-84-664-1947-5

El llibre que acabo de llegir es tracta de la novel·la curta "El lector del tren de les 6.27 de l'escriptor francès Jean-Paul Didierlaurent. Aquesta és la seva primera novel·la, que ja s'ha convertit en tot un best-seller.

 Guylain Vignolles és un noi amb una feina difícil i cruel per aquells que estimem els llibres, que no li agrada gens però que la necessita per a sobreviure. S'encarrega de destruir els llibres que ningú vol llegir per a convertir-los en pasta de paper. Ho fa amb una màquina abominable que ell mateix anomena "La Cosa" ja que no és capaç de designar-la pel seu veritable nom.

La seva vida es redueix a anar i tornar de la feina amb el metro cada dia, i durant el viatge d'anada, es dedica a llegir en veu alta les pàgines que ha aconseguit salvar de la carnisseria, tot animant als passatgers habituals.Un dia, troba un llapis USB al tren i quan arriba a casa es posa a llegir de cap a peus el seu contingut. El que hi llegirà, li canviarà la vida.

En aquesta novel·la hi trobem una sèrie de personatges, alguns especials i peculiars. Per exemple, un vigilant de seguretat que parla en versos alexandrins o una noia que es cuida dels lavabos públics d'un centre comercial i que un cop l'any es dedica a comptar-ne les rajoles i també a escriure un diari. També el peix vermell amb el que conviu en Guylain, anomenat Rouget de Lisle, a qui té per confident. Finalment el Giuseppe, un antic company de feina del Guylain, que va perdre les dues cames a causa d'un accident mentre manipulava la "Cosa". Aquest personatge té una obsessió: trobar tots els exemplars del llibre que estaven triturant quan tingué l'accident, amb l'ajuda del protagonista.

Com he dit al principi, es tracta d'una novel·la curta, unes 204 pàgines, fácil de llegir i que sorprèn per la seva senzillesa. Tots els personatges duen unes vides solitàries i buides d'al·licients. En general m'ha agradat força ja que hi he trobat una història dolça, que ens parla de l'amistat, la compassió, la solitud, l'amor, entre d'altres temes. El final potser és el que més m'ha agradat, quan apareix la Julie. En Guylain i la Julie són com dues ànimes bessones. M'he quedat però amb ganes de saber més sobre els personatges.

La innocent d'Isabel-Clara Simó

Títol: La innocent

Autor: Isabel-Clara Simó
Editorial: Columna
Pàgines: 152
ISBN: 84-7809-818-6

Aquests dies se'm fa molt difícil posar-me a llegir.  També escollir el llibre a llegir. N'agafo un, el deixo avorrida i n'agafo un altre. Quan em passa això, acostumo a recórrer a autores catalanes, com per exemple Isabel-Clara Simó. És una escriptora valenciana, d'Alcoi, i per mi una de les millors autores en llengua catalana. Especialment m'agraden les seves novel·les d'intriga detectivesca. Fa relativament poc vaig llegir "La veïna" i ara acabo de llegir "La innocent".

En aquest novel·la coneixem el Miquel, un funcionari de Benestar Social no gaire content amb la seva feina. Aquest fa de narrador de la història. No té una relació gaire bona amb alguns  dels seus companys i és una mica problemàtic. La seva vida canviarà amb l'aparició d'una clienta, l'Elisa Solbes, qui li demanarà ajuda per aclarar l'acusació d'assassinat que recau sobre el Vicent, veí i protector seu de tota la vida. A partir d'aquí el Miquel s'immergirà en una perillosa i absorvent activitat detectivesca que gràcies a un passat en doloròs contacte amb els baixos fons pot fer avançar contra les versions oficials i l'actitud passiva de les autoritats. S'enamorarà bojament de l'Elisa i això el decidirá a descobrir tota la veritat i a jugar-s'ho tot.

Es tracta d'una novel·la curta, unes 152 pàgines, que es llegeix bastant ràpid i té pinzellades d'humor. En algunes ocasions el protagonista fa menció als lectors. Malgrat m'ha costat acabar-la, no és a causa de que no m'hagi agradat. sinó perquè estic en aquells dies de crisi lectora. Visc més pendent de l'actualitat política que de la literatura.  No obstant, sempre recomano les novel·les d'aquesta autora, que a mi mai em decep.