divendres, 15 de desembre del 2017

El crim del comte Neville per Amélie Nothomb

Amélie Nothomb és una autora que m'agrada per la seva excentricitat, ironia, originalitat i perspicàcia. El primer llibre que vaig llegir d'aquesta autora belga va ser "Estupor i tremolors". Aquesta lectura em va agradar tant que vaig seguir llegint altres de les seves novel·les, entre elles la que acabo de llegir aquests últims dies, El crim del comte Neville.

En aquesta novel·la, Amélie Nothomb, qui coneix de primera mà el món de la noblesa belga, ens presenta Neville, un comte que està arruïnat i que està a punt de vendre's el castell on viu amb la seva familia, la seva dona, més jove que ell i els seus tres fills. Un castell on ha viscut des de la seva infantesa i que cau a trossos.

Un dia,  la seva filla petita, la Sérieuse, és trobada per una vident en un bosc, en posición fetal i tremolant de fred. La vident truca al comte  per avisar-lo de la fuga de la seva filla del castell familiar. Quan aquest la va a recollir a casa de la vident, aquesta abans de portar-lo a l'habitació on es troba la seva filla descansant, li agafa la mà i li anuncia que durant una celebració que tindrà lloc al castell el comte matarà un dels convidats.

Els Neville estan a punt de celebrar la seva garden party anual, a la qual conviden la flor i nata de la societat. Amb tota probabilitat aquesta será la darrera. Acabarà, tal i com prediu la vident, en un assassinat?

Amélie Nothomb ironitza amb l'estil de vida de les famílies nobles belgues (de la que ella forma part), centrades en celebrar festes i en la seva vida social, en mantenir les aparences, tot i el declivi de les seves finances. La seva forma de pensar és "ser noble no significa tenir més drets que els altres, sinó  més obligacions". El crim del comte Neville és un text construït com a homentage a l'Òscar Wilde d'El crim de Lord Arthur Savile.

Es tracta d'una novel·la curta, unes 111 pàgines, divertida, perversa, tragicómica, amb girs continus inesperats. que indaga sobre el món de les aparences, les incerteses de l'adolescència i els tombs del destí, entre altres aspectes. Es caracteritza pels diàlegs irònics que es duen a terme entre pare i filla i la profunditat psicológica dels personatges. L'he llegida d'una tirada i sobretot m'ha intrigat saber si el protagonista portaria a terme al final l'assassinat que el porta de cap al llarg de la novel·la, fruit de la premonició. Fa temps vaig llegir el conte d'Òscar Wilde i crec que abans de llegir aquesta novel·la valdría la pena llegir-lo o rellegir-lo.  

"Un conte de fades barrejat amb tragèdia grega".




divendres, 1 de desembre del 2017

Estic llegint

Fins que siguem lliures de Sergi Sol



Com una novel·la de Daniel Pennac

Últimament m'ha agafat per buscar i llegir llibres de l'escriptor francès Daniel Pennac. Justament ara, he acabat "Com una novel·la", un assaig de lectura fácil, escrit amb gran saviesa i sensibilitat.

Per què disminueix l'índex de lectura? Com és que els joves no llegeixen o llegeixen poc? Són algunes preguntes que Daniel Pennac es planteja i dóna resposta. Cap al final, hi defensa també  el "decàleg dels drets imprescriptibles del lector", com per exemple, el dret a no llegir, a saltar pàgines, a rellegir, a no acabar el llibre, entre d'altres.

Què han de fer els professors per tal de que els seus alumnes siguin bons lectors? I els pares? Segons Pennac no han d'exigir la lectura sinó que han de compartir amb ells el seu propi plaer de llegir. Els pares, per la seva banda, han d'alimentar l'entusiasme dels fills, estimular el seu desig d'aprendre sense imposar-los-hi el deure de recitar. No convertir en una càrrega allò que, quan encara no sabien llegir i els pares tenien la rutina d' explicar-los contes abans d'anar a dormir, consideraven un plaer.

Quants cops hem sentit dir a algú allò de "no tinc temps per llegir"? Doncs Pennac ens diu que això sona a excusa i que realment qui diu això és perquè no en té ganes. El temps per llegir sempre és un temps robat i qui té ganes de llegir s'ofereix el temps per a fer-ho. També ens parla de la dificultat per part dels professors d'inculcar l'amor per la lectura a l'escola a causa de com aquesta està organitzada en l'actualitat. Molts hem acabat odiant les lectures obligatòries i de més grans, ja lliures de l'obligació, ens hi hem submergit per elecció pròpia i ens han encantat.

Realment tots tenim aquells llibres que fa segles que volem llegir i no ens atrevim. O aquells que comencem però no som capaços d'acabar. En el meu cas, fa temps que vull llegir "La Muntanya Mágica" de Thomas Mann i no hi ha manera. L'he començat i l'he deixat més de dos cops. O "Guerra i pau" que fa temps que el tinc pendent i no em decideixo per por a que sigui massa feixuc. L'Ulisses de Joyce ja ni m'ho proposo, de la primera página no passo i segur que val la pena l'esforç. Potser algun dia, arribarà el seu torn. El més important és ser feliços gràcies a un llibre, ja que, al cap i a la fi, "la lectura és una aposta a favor del plaer i, en definitiva, de la felicitat".

Em quedo amb aquesta frase: Llegir ens canvia, i això ja és en si una manera de canviar el món.

No em queda més que recomanar-lo i rellegir-lo.

Estic llegint

La veritat sobre el cas Harry Quebert