Amélie Nothomb és una autora que m'agrada per la seva excentricitat, ironia, originalitat i perspicàcia. El primer llibre que vaig llegir d'aquesta autora belga va ser "Estupor i tremolors". Aquesta lectura em va agradar tant que vaig seguir llegint altres de les seves novel·les, entre elles la que acabo de llegir aquests últims dies, El crim del comte Neville.
En aquesta novel·la, Amélie Nothomb, qui coneix de primera mà el món de la noblesa belga, ens presenta Neville, un comte que està arruïnat i que està a punt de vendre's el castell on viu amb la seva familia, la seva dona, més jove que ell i els seus tres fills. Un castell on ha viscut des de la seva infantesa i que cau a trossos.
Un dia, la seva filla petita, la Sérieuse, és trobada per una vident en un bosc, en posición fetal i tremolant de fred. La vident truca al comte per avisar-lo de la fuga de la seva filla del castell familiar. Quan aquest la va a recollir a casa de la vident, aquesta abans de portar-lo a l'habitació on es troba la seva filla descansant, li agafa la mà i li anuncia que durant una celebració que tindrà lloc al castell el comte matarà un dels convidats.
Els Neville estan a punt de celebrar la seva garden party anual, a la qual conviden la flor i nata de la societat. Amb tota probabilitat aquesta será la darrera. Acabarà, tal i com prediu la vident, en un assassinat?
Amélie Nothomb ironitza amb l'estil de vida de les famílies nobles belgues (de la que ella forma part), centrades en celebrar festes i en la seva vida social, en mantenir les aparences, tot i el declivi de les seves finances. La seva forma de pensar és "ser noble no significa tenir més drets que els altres, sinó més obligacions". El crim del comte Neville és un text construït com a homentage a l'Òscar Wilde d'El crim de Lord Arthur Savile.
Es tracta d'una novel·la curta, unes 111 pàgines, divertida, perversa, tragicómica, amb girs continus inesperats. que indaga sobre el món de les aparences, les incerteses de l'adolescència i els tombs del destí, entre altres aspectes. Es caracteritza pels diàlegs irònics que es duen a terme entre pare i filla i la profunditat psicológica dels personatges. L'he llegida d'una tirada i sobretot m'ha intrigat saber si el protagonista portaria a terme al final l'assassinat que el porta de cap al llarg de la novel·la, fruit de la premonició. Fa temps vaig llegir el conte d'Òscar Wilde i crec que abans de llegir aquesta novel·la valdría la pena llegir-lo o rellegir-lo.
"Un conte de fades barrejat amb tragèdia grega".
En aquesta novel·la, Amélie Nothomb, qui coneix de primera mà el món de la noblesa belga, ens presenta Neville, un comte que està arruïnat i que està a punt de vendre's el castell on viu amb la seva familia, la seva dona, més jove que ell i els seus tres fills. Un castell on ha viscut des de la seva infantesa i que cau a trossos.
Un dia, la seva filla petita, la Sérieuse, és trobada per una vident en un bosc, en posición fetal i tremolant de fred. La vident truca al comte per avisar-lo de la fuga de la seva filla del castell familiar. Quan aquest la va a recollir a casa de la vident, aquesta abans de portar-lo a l'habitació on es troba la seva filla descansant, li agafa la mà i li anuncia que durant una celebració que tindrà lloc al castell el comte matarà un dels convidats.
Els Neville estan a punt de celebrar la seva garden party anual, a la qual conviden la flor i nata de la societat. Amb tota probabilitat aquesta será la darrera. Acabarà, tal i com prediu la vident, en un assassinat?
Amélie Nothomb ironitza amb l'estil de vida de les famílies nobles belgues (de la que ella forma part), centrades en celebrar festes i en la seva vida social, en mantenir les aparences, tot i el declivi de les seves finances. La seva forma de pensar és "ser noble no significa tenir més drets que els altres, sinó més obligacions". El crim del comte Neville és un text construït com a homentage a l'Òscar Wilde d'El crim de Lord Arthur Savile.
Es tracta d'una novel·la curta, unes 111 pàgines, divertida, perversa, tragicómica, amb girs continus inesperats. que indaga sobre el món de les aparences, les incerteses de l'adolescència i els tombs del destí, entre altres aspectes. Es caracteritza pels diàlegs irònics que es duen a terme entre pare i filla i la profunditat psicológica dels personatges. L'he llegida d'una tirada i sobretot m'ha intrigat saber si el protagonista portaria a terme al final l'assassinat que el porta de cap al llarg de la novel·la, fruit de la premonició. Fa temps vaig llegir el conte d'Òscar Wilde i crec que abans de llegir aquesta novel·la valdría la pena llegir-lo o rellegir-lo.
"Un conte de fades barrejat amb tragèdia grega".
