Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris John Boyne. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris John Boyne. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 de setembre del 2017

El noi de la casa de la muntanya de John Boyne

Títol: El noi de la casa de la muntanya
Autor: John Boyne
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Traductor: Jordi Cussà
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-16367-47-4
Preu: 14,50€

Aquesta és una novel·la que feia temps que volia llegir. John Boyne és un escriptor de qui no he llegit molts llibres encara, només  "El noi del pijama de ratlles" i "Aquesta casa està embruixada". Aquest últim recordo que em va agradar força, sobretot perquè transcorria a l'època victoriana i em recordava una mica a "Un altre pas de rosca" de Henry James, un dels meus llibres preferits.

Pel que fa a la novel·la "El noi de la casa de la muntanya", en Pierrot és un nen que viu a París juntament amb la seva mare i el seu gos d'Artagnan. Té un millor amic que es diu Anshel, que és jueu. Mès endavant es queda orfe, ja que la seva mare emmalalteix de tuberculosi i mor. En aquest punt ha d'anar a viure a un orfenat. Però pocs dies després de la seva arribada a l'orfenat, la seva tieta Beatrix es decideix a fer-se càrrec d'ell. Inicia així una nova vida a una casa que està al cim dels Alps bavaresos, a Alemanya, que resulta ser, el Berghof, la casa d'estiueg  d'Adolf Hitler, on la seva tia fa de majordoma.

En Pierrot comença sent un nen bo i dolç, sense prejudicis i acaba convertint-se en algú completament diferent, ple de prepotència. El seu aïllament al cim de la muntanya facilita que el dictador excerceixi una gran influència en ell. Ningú és immune a l'atracció del poder, ni tan sols en Pierrot. De la mateixa manera que altres treballadors de la casa, és partícep dels plans que es forgen a dalt la muntanya i com alguns altres calla i no fa res per evitar-ho.

M'ha agradat la història i m'ha interessat des de l'inici a la fi. És un llibre que es llegeix ràpid, de lectura àgil, estil senzill, apte per tot tipus de lectors. El protagonista m'ha inspirat amor i odi potser en parts iguals. Al final més aviat pena, ja que, al cap i a la fi, esdevé una víctima més del dictador.


Estic llegint

La veritat sobre el cas Harry Quebert