Les generacions espontànies de Mar Bosch Oliveras

Títol: Les generacions espontànies

Autor: Mar Bosch Oliveras

Editorial: Edicions del Periscopi

Pàgines: 187

ISBN: 978-84-944409-4-6

Acabo de llegir "Les generacions espontànies" de Mar Bosch Oliveras. Feia molt temps que la tenia entre cella i cella. No havia llegit res fins ara d'aquesta autora gironina, encara que també tinc a la llista de pendents la seva primera novel·la "Bedlam. Darrere les hores càlides" (Empúries, 2013).

L'Eva, la protagonista de la novel·la, té una entrevista després de dos mesos sense tenir-ne cap. Està decidida a aconseguir la feina perquè li interessa. Encara que, per equivocació acabi presentant un currículum de fa dos anys. Això fa que l'encari amb un sentiment de derrota. Quan arriba al lloc de l'entrevista s'adona que totes les candidates i treballadores són rosses. Tot i la hostilitat de totes elles, intenta mantenir les bones formes en la sala d'espera. Finalment, acaba sent la primera de les aspirants a ser cridada. L'entrevista li fa el director general de l'empresa.

A partir d'aquí l'Eva comença a descriure el seu irregular i variat currículum, farcit d'experiències sorprenents. S'encara amb l'entrevistador de manera espontània i sincera, mostrant-se tal i com és ella. A més de les seves experiències laborals durant l'entrevista també ens parla de la seva vida familiar i sentimental. Haurem d'esperar fins quasi al final de la primera part de la novel·la per saber si finalment obté la feina o no i que succeeix a continuació.

A més de l' Eva la novel·la és plena de personatges entranyables com el senyor Duran, la senyora Victòria o l’home que llegeix a l’ascensor sense poder acabar mai el llibre perquè li falta l’última página. En general, he gaudit força amb aquesta novel·la. És llegeix ràpid i et fa empatitzar amb la protagonista, ja que supera tot el que li cau al damunt de manera força ágil. M'ha entretingut força la part de l'entrevista. La manera espontània i sincera amb la que l'afronta. M'ha fet sentir els nervis i l'angoixa que se sent davant d'aquesta situació. També la dificultat avui en dia de trobar una feina relacionada amb el que has estudiat, cosa que ens porta a molts a fer varietat de feines que tenen poc a veure amb la nostra formació.  Potser cap a la segona part decau una mica però en general la considero una lectura entretinguda, lleugera i interessant. I crec que força recomanable.

El lector del tren de les 6.27 h per Jean-Paul Didierlaurent

Títol: El lector del tren de les 6.27 h

Autor: Jean-Paul Didierlaurent
Editorial: Columna
Traducció: Mercè Ubach
Pàgines: 204
ISBN: 978-84-664-1947-5

El llibre que acabo de llegir es tracta de la novel·la curta "El lector del tren de les 6.27 de l'escriptor francès Jean-Paul Didierlaurent. Aquesta és la seva primera novel·la, que ja s'ha convertit en tot un best-seller.

 Guylain Vignolles és un noi amb una feina difícil i cruel per aquells que estimem els llibres, que no li agrada gens però que la necessita per a sobreviure. S'encarrega de destruir els llibres que ningú vol llegir per a convertir-los en pasta de paper. Ho fa amb una màquina abominable que ell mateix anomena "La Cosa" ja que no és capaç de designar-la pel seu veritable nom.

La seva vida es redueix a anar i tornar de la feina amb el metro cada dia, i durant el viatge d'anada, es dedica a llegir en veu alta les pàgines que ha aconseguit salvar de la carnisseria, tot animant als passatgers habituals.Un dia, troba un llapis USB al tren i quan arriba a casa es posa a llegir de cap a peus el seu contingut. El que hi llegirà, li canviarà la vida.

En aquesta novel·la hi trobem una sèrie de personatges, alguns especials i peculiars. Per exemple, un vigilant de seguretat que parla en versos alexandrins o una noia que es cuida dels lavabos públics d'un centre comercial i que un cop l'any es dedica a comptar-ne les rajoles i també a escriure un diari. També el peix vermell amb el que conviu en Guylain, anomenat Rouget de Lisle, a qui té per confident. Finalment el Giuseppe, un antic company de feina del Guylain, que va perdre les dues cames a causa d'un accident mentre manipulava la "Cosa". Aquest personatge té una obsessió: trobar tots els exemplars del llibre que estaven triturant quan tingué l'accident, amb l'ajuda del protagonista.

Com he dit al principi, es tracta d'una novel·la curta, unes 204 pàgines, fácil de llegir i que sorprèn per la seva senzillesa. Tots els personatges duen unes vides solitàries i buides d'al·licients. En general m'ha agradat força ja que hi he trobat una història dolça, que ens parla de l'amistat, la compassió, la solitud, l'amor, entre d'altres temes. El final potser és el que més m'ha agradat, quan apareix la Julie. En Guylain i la Julie són com dues ànimes bessones. M'he quedat però amb ganes de saber més sobre els personatges.

La innocent d'Isabel-Clara Simó

Títol: La innocent

Autor: Isabel-Clara Simó
Editorial: Columna
Pàgines: 152
ISBN: 84-7809-818-6

Aquests dies se'm fa molt difícil posar-me a llegir.  També escollir el llibre a llegir. N'agafo un, el deixo avorrida i n'agafo un altre. Quan em passa això, acostumo a recórrer a autores catalanes, com per exemple Isabel-Clara Simó. És una escriptora valenciana, d'Alcoi, i per mi una de les millors autores en llengua catalana. Especialment m'agraden les seves novel·les d'intriga detectivesca. Fa relativament poc vaig llegir "La veïna" i ara acabo de llegir "La innocent".

En aquest novel·la coneixem el Miquel, un funcionari de Benestar Social no gaire content amb la seva feina. Aquest fa de narrador de la història. No té una relació gaire bona amb alguns  dels seus companys i és una mica problemàtic. La seva vida canviarà amb l'aparició d'una clienta, l'Elisa Solbes, qui li demanarà ajuda per aclarar l'acusació d'assassinat que recau sobre el Vicent, veí i protector seu de tota la vida. A partir d'aquí el Miquel s'immergirà en una perillosa i absorvent activitat detectivesca que gràcies a un passat en doloròs contacte amb els baixos fons pot fer avançar contra les versions oficials i l'actitud passiva de les autoritats. S'enamorarà bojament de l'Elisa i això el decidirá a descobrir tota la veritat i a jugar-s'ho tot.

Es tracta d'una novel·la curta, unes 152 pàgines, que es llegeix bastant ràpid i té pinzellades d'humor. En algunes ocasions el protagonista fa menció als lectors. Malgrat m'ha costat acabar-la, no és a causa de que no m'hagi agradat. sinó perquè estic en aquells dies de crisi lectora. Visc més pendent de l'actualitat política que de la literatura.  No obstant, sempre recomano les novel·les d'aquesta autora, que a mi mai em decep.

La plaça del diamant de Mercè Rodoreda

Títol: La Plaça del Diamant

Autor: Mercè Rodoreda
Editorial: Club Editor
Pàgines: 235
ISBN: 84-7329-085-2

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908- Girona, 1983) és la novel·lista més important de postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. La Plaça del Diamant (1962) és l’obra catalana més difosa de tots els temps i que es pot llegir en una pila d’idiomes.

En aquesta novel·la, la seva protagonista, la Natàlia, ens explica la seva vida com si no se n'adonés, al barri de Gràcia de Barcelona. Aquest relat  va des de que coneix en Quimet, en un ball de Festa Major, on aquest li assigna el nom de Colometa, fins que va avançant la Postguerra, quan casada per segon cop, s'allibera del passat i torna a reconciliar-se amb la vida.

 La novel·la té com a teló de fons l'arribada de la República, La Guerra Civil i la Postguerra. La Colometa va prenent un valor d'encarnació de tota la humanitat anónima, feble i martiritzada, el seu testimoni ens ajuda a conèixer com va afectar aquest període especialment dur i cruel de la història als seus habitants, ens aproxima als sentiments de les persones que ho visqueren en la pròpia carn.

La Plaça del Diamant és un llibre, al meu entendre, meravellós, una veritable joia literària. Es tracta d'una novel·la d'amor, com digué l'autora, per més que sense ni un gra de sentimentalisme, plena de simbolismes: els coloms, les balances, l'embut, el ganivet, etc., utilitzats per a expressar els constants pensaments interiors dels seus personatges. Per això els objetes són descrits minuciosament. També compta amb un personatge entranyable i moments en que no saps si riure o plorar. M'ha agradat el final, força esperançador, amb la catarsi de la Natàlia. Penso que cal ser rellegida. És la segona novel·la que llegeixo de la Mercè Rodoreda, la primera d'elles fou Aloma. Sens dubte, la seguiran altres novel·les de l'autora.


Algunes frases de l'autora:

  " Em fa contenta pensar que entre tants milers de lectors com ha tingut i continua tenint n'hi ha molts que no havien llegit mai res en català i que és llegint-la que han descobert que la nostra era una llengua civilitzada, culta, important"


"Gent de tot arreu de Catalunya, unida per formar un sol poble. Catalunya ens necessita".


"Que la nostra aspiració tan justa i tan humana de néixer i de morir catalans ens sigui reconeguda per sempre de sempre".


"Hem de pensar que tots, cadascú en el seu lloc, som necessaris, som importants".


"Escric perquè m'agrada escriure".

La rebel·lió dels animals per George Orwell

El llibre que avui presento l'hauria d'haver llegit molt abans, ho sé. Feia temps que era a la meva llista de pendents, una llista que no para de créixer dia rere dia. Però aquest, precisament, és dels que posaría, sense cap mena de dubte, al capdamunt de la llista, de llibres que cal llegir abans de passar a l'altre barri.

A La rebel·lió dels animals  i també a 1984, una altra de les seves famoses novel·les, George Orwell va descriure un nou tipus de societat controlada autoritàriament per mètodes burocràtics i polítics. En aquesta última novel·la, Orwell ens presentava un futur en el que una dictadura totalitària interferia fins a tal punt en la vida privada dels ciutadans que resultava impossible escapar del seu control.

Centrant-nos en la novel·la, ens trobem una granja on els animals es rebel·len contra el seu amo, Jones, qui sembla haver descuidat el mas i els animals en els últims temps. Els animals acabaran fent-lo fora del mas i capitanejats per dos porcs, l'Snowball i en Napoleó, es decidiran a posar fi a l'esclavitut a la qual han estat sotmesos. L'Snowball, per no oblidar les paraules del vell Major, un marrà venerat al mas, escriu set manaments que resumiran l'esperit de la revolució.Tot sembla anar bé fins que el Napoleó n'esdevé el líder, després de fer fora l'Snowball, quan aquest últim proposa la construcció d'un molí de vent. Squealer, un altre porc, passa a ser-ne la seva mà dreta i junts  començaran a abusar del seu poder i a manipular els manaments a favor seu.

Aquest és un llibre que aporta molts aspectes que et fan reflexionar. Com per exemple el tema de la igualtat, ja que els animals quan són allibertats de la crueltat de l'home, són considerats iguals. Més endavant, però, es veurà que uns són més iguals que els altres. En aquesta societat en que vivim també ens fan creure que tots som iguals i en realitat resulta que l'existència d'una estructura de poder acaba perpetuant un munt d'injustícies i desigualtats. També l'ús dels gossos per part del Napoleó com a defensa  i per a reprimir els animals del mas. Aquests converteixen la rebel·lió pacífica en un mar de violència. Són educats per matar a qualsevol que qüestioni les decisions dels porcs. Finalment, veiem com es manipula constantment la memòria col·lectiva dels animals del mas, els quals obliden els  veritables principis de l'animalisme i el veritable esperit de la revolució, a mesura que van passant els anys. El fet d'haver recuperat la memòria del passat potser hauria aportat una mica d'esperança als animals, poder entendre el passat i posar fi a les atrocitats  comeses pels porcs.

1984 és un dels meus llibres preferits. La rebel·lió dels animals és la segona novel·la que llegeixo de l'autor i he de dir que m'ha agradat molt. Es tracta d'una novel·la curta, fàcil de llegir, amb un final ben tramat. Tinc altres de les seves obres en perspectiva, com per exemple, Homenatge a Catalunya o Sense ni cinc a París i a Londres. Les heu llegit? Us han agradat. Gràcies!

Temps boig de Antonio Manzini

Títol: Temps boig

Autor: Antonio Manzini
Editorial: Salamandra
Traductor: Anna Casassas
Pàgines: 272 
ISBN: 9788416310173
Preu: 18 €

Aquesta és la primera novel·la que llegeixo d'Antonio Manzini, un autor italià que escriu novel·la negra i que per a mi ha estat tot un descobriment aquest 2017. "Temps boig" és la  seva tercera novel·la. Prèviament a aquesta publicà "Pista negra"  i "La costella d'Adam". "Sol de maig" és la seva quarta novel·la publicada en català per Salamandra.

Antonio Manzini (1964) a més d'escriptor és actor i director de cinema i teatre i fou alumne d'Andrea Camilleri en la Accademia Nazionale d'Arte Drammatica. El protagonista de les seves novel·les és el subcomissari Rocco Schiavone, un romà de soca-rel, desterrat a la vall d'Aosta, faldiller, esquerp, amb uns mètodes no gaire políticament correctes, que fuma marihuana i que és bo en la seva feina. Un altre aspete característic d'aquest personatge es la seva obsessió per les sabates Clarks fet que l'impulsa a negar-se en rodó a posar-se unes botes de muntanya, més adequades al clima de la regió.

"Temps boig"  comença amb l'accident d'una furgoneta i un segrest. Segueix amb el decobriment de negocis tèrbols. El descobriment de la desaparició d'una noia filla d'un ric empresari despertarà en Rocco l'instint d'investigador que el durà a un món subterrani que el deixarà estupefacte.

Sóc molt fan de la novel·la policiaca. Els meu detectiu preferit  és en Salvo Montalbano d'Andrea Camilleri. Després de llegir que assenyalaven Antonio Manzini com l'hereu de Camilleri, em van agafar ganes de llegir-lo. Vaig buscar alguna de les seves novel·les a la biblioteca pública i únicament vaig trobar aquesta. He de dir que aquesta novel·la m'ha agradat força. M'ha entretingut de veres. Té tocs d'humor, al igual que les novel·les de Camilleri, diàlegs àgils i compta amb uns personatges secundaris interessants, com per exemple en Deruta i en d'Intino, uns agents força incompetents, les peripècies dels quals aporten una mica d'humor.

 En Rocco Schiavone té força números per a convertir-se en un altre dels meus detectius preferits.  Crec que continuaré llegint altres novel·les de la sèrie.  Us hi animeu?

L'Aquari de David Vann

Títol: L'aquari

Autor: David Vann

Editorial: Periscopi

Traductor: Yannick Garcia

Pàgines: 288   

ISBN: 978-84-944409-9-1

Preu: 18,90 €

David Vann és un autor del qual he llegit dues novel·les prèviament a l'Aquari: Sukkwan island i Desolacions i ambdues em van agradar força. En la primera, Jim, un pare,triava una illa al sud d'Alaska per tal de restablir la relació amb el seu fill Roy, de tretze anys.  A Desolacions, el paisatge fred i distant d'Alaska empenyia una parella en crisi a trasladar-se a una illa deserta i començar de zero. A les dues novel·les Vann explorava les relacions humanes turbulentes.

A L'aquari, Caitlin és una nena de dotze anys que estima els peixos i viu  amb la seva mare als afores de Seattle. Cada tarda després de l'escola, visita l'aquari de la ciutat mentre espera que la seva mare la hi reculli després de la jornada laboral. Molt aviat coneix un senyor gran amb qui comparteix l'afició pels peixos i aquesta relació acaba provocant tensions i violència familiar, al destapar-se un passat desconegut per la Caitlin.

Aquesta és una història sobre el perdó, el creixement i la redempció. Vann segueix explorant les relacions humanes. La lectura et fa reflexionar sobre el què es pot perdonar i què no. Perdonar per poder canviar el futur, fins i tot quan el que ha succeït et pot semblar imperdonable.  Una novel·la ben escrita,  amb capítols curts i molt recomanable, ja que no deixa indiferent.

Llegir-ne més