La plaça del diamant de Mercè Rodoreda

Títol: La Plaça del Diamant

Autor: Mercè Rodoreda
Editorial: Club Editor
Pàgines: 235
ISBN: 84-7329-085-2

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908- Girona, 1983) és la novel·lista més important de postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. La Plaça del Diamant (1962) és l’obra catalana més difosa de tots els temps i que es pot llegir en una pila d’idiomes.

En aquesta novel·la, la seva protagonista, la Natàlia, ens explica la seva vida com si no se n'adonés, al barri de Gràcia de Barcelona. Aquest relat  va des de que coneix en Quimet, en un ball de Festa Major, on aquest li assigna el nom de Colometa, fins que va avançant la Postguerra, quan casada per segon cop, s'allibera del passat i torna a reconciliar-se amb la vida.

 La novel·la té com a teló de fons l'arribada de la República, La Guerra Civil i la Postguerra. La Colometa va prenent un valor d'encarnació de tota la humanitat anónima, feble i martiritzada, el seu testimoni ens ajuda a conèixer com va afectar aquest període especialment dur i cruel de la història als seus habitants, ens aproxima als sentiments de les persones que ho visqueren en la pròpia carn.

La Plaça del Diamant és un llibre, al meu entendre, meravellós, una veritable joia literària. Es tracta d'una novel·la d'amor, com digué l'autora, per més que sense ni un gra de sentimentalisme, plena de simbolismes: els coloms, les balances, l'embut, el ganivet, etc., utilitzats per a expressar els constants pensaments interiors dels seus personatges. Per això els objetes són descrits minuciosament. També compta amb un personatge entranyable i moments en que no saps si riure o plorar. M'ha agradat el final, força esperançador, amb la catarsi de la Natàlia. Penso que cal ser rellegida. És la segona novel·la que llegeixo de la Mercè Rodoreda, la primera d'elles fou Aloma. Sens dubte, la seguiran altres novel·les de l'autora.


Algunes frases de l'autora:

  " Em fa contenta pensar que entre tants milers de lectors com ha tingut i continua tenint n'hi ha molts que no havien llegit mai res en català i que és llegint-la que han descobert que la nostra era una llengua civilitzada, culta, important"


"Gent de tot arreu de Catalunya, unida per formar un sol poble. Catalunya ens necessita".


"Que la nostra aspiració tan justa i tan humana de néixer i de morir catalans ens sigui reconeguda per sempre de sempre".


"Hem de pensar que tots, cadascú en el seu lloc, som necessaris, som importants".


"Escric perquè m'agrada escriure".