La plaça del diamant de Mercè Rodoreda

Títol: La Plaça del Diamant

Autor: Mercè Rodoreda
Editorial: Club Editor
Pàgines: 235
ISBN: 84-7329-085-2

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908- Girona, 1983) és la novel·lista més important de postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. La Plaça del Diamant (1962) és l’obra catalana més difosa de tots els temps i que es pot llegir en una pila d’idiomes.

En aquesta novel·la, la seva protagonista, la Natàlia, ens explica la seva vida com si no se n'adonés, al barri de Gràcia de Barcelona. Aquest relat  va des de que coneix en Quimet, en un ball de Festa Major, on aquest li assigna el nom de Colometa, fins que va avançant la Postguerra, quan casada per segon cop, s'allibera del passat i torna a reconciliar-se amb la vida.

 La novel·la té com a teló de fons l'arribada de la República, La Guerra Civil i la Postguerra. La Colometa va prenent un valor d'encarnació de tota la humanitat anónima, feble i martiritzada, el seu testimoni ens ajuda a conèixer com va afectar aquest període especialment dur i cruel de la història als seus habitants, ens aproxima als sentiments de les persones que ho visqueren en la pròpia carn.

La Plaça del Diamant és un llibre, al meu entendre, meravellós, una veritable joia literària. Es tracta d'una novel·la d'amor, com digué l'autora, per més que sense ni un gra de sentimentalisme, plena de simbolismes: els coloms, les balances, l'embut, el ganivet, etc., utilitzats per a expressar els constants pensaments interiors dels seus personatges. Per això els objetes són descrits minuciosament. També compta amb un personatge entranyable i moments en que no saps si riure o plorar. M'ha agradat el final, força esperançador, amb la catarsi de la Natàlia. Penso que cal ser rellegida. És la segona novel·la que llegeixo de la Mercè Rodoreda, la primera d'elles fou Aloma. Sens dubte, la seguiran altres novel·les de l'autora.


Algunes frases de l'autora:

  " Em fa contenta pensar que entre tants milers de lectors com ha tingut i continua tenint n'hi ha molts que no havien llegit mai res en català i que és llegint-la que han descobert que la nostra era una llengua civilitzada, culta, important"


"Gent de tot arreu de Catalunya, unida per formar un sol poble. Catalunya ens necessita".


"Que la nostra aspiració tan justa i tan humana de néixer i de morir catalans ens sigui reconeguda per sempre de sempre".


"Hem de pensar que tots, cadascú en el seu lloc, som necessaris, som importants".


"Escric perquè m'agrada escriure".

La rebel·lió dels animals per George Orwell

El llibre que avui presento l'hauria d'haver llegit molt abans, ho sé. Feia temps que era a la meva llista de pendents, una llista que no para de créixer dia rere dia. Però aquest, precisament, és dels que posaría, sense cap mena de dubte, al capdamunt de la llista, de llibres que cal llegir abans de passar a l'altre barri.

A La rebel·lió dels animals  i també a 1984, una altra de les seves famoses novel·les, George Orwell va descriure un nou tipus de societat controlada autoritàriament per mètodes burocràtics i polítics. En aquesta última novel·la, Orwell ens presentava un futur en el que una dictadura totalitària interferia fins a tal punt en la vida privada dels ciutadans que resultava impossible escapar del seu control.

Centrant-nos en la novel·la, ens trobem una granja on els animals es rebel·len contra el seu amo, Jones, qui sembla haver descuidat el mas i els animals en els últims temps. Els animals acabaran fent-lo fora del mas i capitanejats per dos porcs, l'Snowball i en Napoleó, es decidiran a posar fi a l'esclavitut a la qual han estat sotmesos. L'Snowball, per no oblidar les paraules del vell Major, un marrà venerat al mas, escriu set manaments que resumiran l'esperit de la revolució.Tot sembla anar bé fins que el Napoleó n'esdevé el líder, després de fer fora l'Snowball, quan aquest últim proposa la construcció d'un molí de vent. Squealer, un altre porc, passa a ser-ne la seva mà dreta i junts  començaran a abusar del seu poder i a manipular els manaments a favor seu.

Aquest és un llibre que aporta molts aspectes que et fan reflexionar. Com per exemple el tema de la igualtat, ja que els animals quan són allibertats de la crueltat de l'home, són considerats iguals. Més endavant, però, es veurà que uns són més iguals que els altres. En aquesta societat en que vivim també ens fan creure que tots som iguals i en realitat resulta que l'existència d'una estructura de poder acaba perpetuant un munt d'injustícies i desigualtats. També l'ús dels gossos per part del Napoleó com a defensa  i per a reprimir els animals del mas. Aquests converteixen la rebel·lió pacífica en un mar de violència. Són educats per matar a qualsevol que qüestioni les decisions dels porcs. Finalment, veiem com es manipula constantment la memòria col·lectiva dels animals del mas, els quals obliden els  veritables principis de l'animalisme i el veritable esperit de la revolució, a mesura que van passant els anys. El fet d'haver recuperat la memòria del passat potser hauria aportat una mica d'esperança als animals, poder entendre el passat i posar fi a les atrocitats  comeses pels porcs.

1984 és un dels meus llibres preferits. La rebel·lió dels animals és la segona novel·la que llegeixo de l'autor i he de dir que m'ha agradat molt. Es tracta d'una novel·la curta, fàcil de llegir, amb un final ben tramat. Tinc altres de les seves obres en perspectiva, com per exemple, Homenatge a Catalunya o Sense ni cinc a París i a Londres. Les heu llegit? Us han agradat. Gràcies!

Temps boig de Antonio Manzini

Títol: Temps boig

Autor: Antonio Manzini
Editorial: Salamandra
Traductor: Anna Casassas
Pàgines: 272 
ISBN: 9788416310173
Preu: 18 €

Aquesta és la primera novel·la que llegeixo d'Antonio Manzini, un autor italià que escriu novel·la negra i que per a mi ha estat tot un descobriment aquest 2017. "Temps boig" és la  seva tercera novel·la. Prèviament a aquesta publicà "Pista negra"  i "La costella d'Adam". "Sol de maig" és la seva quarta novel·la publicada en català per Salamandra.

Antonio Manzini (1964) a més d'escriptor és actor i director de cinema i teatre i fou alumne d'Andrea Camilleri en la Accademia Nazionale d'Arte Drammatica. El protagonista de les seves novel·les és el subcomissari Rocco Schiavone, un romà de soca-rel, desterrat a la vall d'Aosta, faldiller, esquerp, amb uns mètodes no gaire políticament correctes, que fuma marihuana i que és bo en la seva feina. Un altre aspete característic d'aquest personatge es la seva obsessió per les sabates Clarks fet que l'impulsa a negar-se en rodó a posar-se unes botes de muntanya, més adequades al clima de la regió.

"Temps boig"  comença amb l'accident d'una furgoneta i un segrest. Segueix amb el decobriment de negocis tèrbols. El descobriment de la desaparició d'una noia filla d'un ric empresari despertarà en Rocco l'instint d'investigador que el durà a un món subterrani que el deixarà estupefacte.

Sóc molt fan de la novel·la policiaca. Els meu detectiu preferit  és en Salvo Montalbano d'Andrea Camilleri. Després de llegir que assenyalaven Antonio Manzini com l'hereu de Camilleri, em van agafar ganes de llegir-lo. Vaig buscar alguna de les seves novel·les a la biblioteca pública i únicament vaig trobar aquesta. He de dir que aquesta novel·la m'ha agradat força. M'ha entretingut de veres. Té tocs d'humor, al igual que les novel·les de Camilleri, diàlegs àgils i compta amb uns personatges secundaris interessants, com per exemple en Deruta i en d'Intino, uns agents força incompetents, les peripècies dels quals aporten una mica d'humor.

 En Rocco Schiavone té força números per a convertir-se en un altre dels meus detectius preferits.  Crec que continuaré llegint altres novel·les de la sèrie.  Us hi animeu?

L'Aquari de David Vann

Títol: L'aquari

Autor: David Vann

Editorial: Periscopi

Traductor: Yannick Garcia

Pàgines: 288   

ISBN: 978-84-944409-9-1

Preu: 18,90 €

David Vann és un autor del qual he llegit dues novel·les prèviament a l'Aquari: Sukkwan island i Desolacions i ambdues em van agradar força. En la primera, Jim, un pare,triava una illa al sud d'Alaska per tal de restablir la relació amb el seu fill Roy, de tretze anys.  A Desolacions, el paisatge fred i distant d'Alaska empenyia una parella en crisi a trasladar-se a una illa deserta i començar de zero. A les dues novel·les Vann explorava les relacions humanes turbulentes.

A L'aquari, Caitlin és una nena de dotze anys que estima els peixos i viu  amb la seva mare als afores de Seattle. Cada tarda després de l'escola, visita l'aquari de la ciutat mentre espera que la seva mare la hi reculli després de la jornada laboral. Molt aviat coneix un senyor gran amb qui comparteix l'afició pels peixos i aquesta relació acaba provocant tensions i violència familiar, al destapar-se un passat desconegut per la Caitlin.

Aquesta és una història sobre el perdó, el creixement i la redempció. Vann segueix explorant les relacions humanes. La lectura et fa reflexionar sobre el què es pot perdonar i què no. Perdonar per poder canviar el futur, fins i tot quan el que ha succeït et pot semblar imperdonable.  Una novel·la ben escrita,  amb capítols curts i molt recomanable, ja que no deixa indiferent.

Llegir-ne més

Matilda de Roald Dahl

Matilda de Roald Dahl és un llibre que recomanaria mil cops. Un llibre ple d'humor i a la vegada que posa en evidència el món adult des de la perspectiva dels infants.

Matilda és una nena de cinc anys, amb una gran intel·ligència. A més és una gran lectora. Els seus pares no entenen que li agradi llegir i per això no li queda cap altre remei que anar a la biblioteca a buscar els llibres. Gràcies a l'ajuda de la bibliotecària, arriba a descubrir i llegir grans novel·les de la literatura universal, com per exemple "Grans Esperances" de Charles Dickens, "Orgull i prejudici" de Jane Austen o "Jane Eyre" de Charlotte Bronte, entre d'altres, obres no precisament de literatura infantil.

Els seus pares no saben valorar-la ni a ella ni al seu talent. Només Mrs Honey, una professora  que tindrà la Matilda a l'escola,  sabrà valorar-la com es mereix. Aquesta intentarà que la posin en una aula més avançada que la que està, però no será fàcil degut a l'oposició de la directora de l'escola, Mrs.Trunchbull, una dona que odia als nens petits, essent cruel i implacable amb aquests. No pararà de sotmetre'ls a vàries intimidacions i turments rocambolescos.

Matilda passarà algunes estones amb Mrs. Honey, arribant a identificar-se amb aquesta, ja que les dues han crescut sense l'amor d'uns pares, i coneixerà les dificultats econòmiques per les que passa, i la voldrà ajudar. Descobrirà, a més, uns superpoders que no sabia que tenia que l'ajudaran a fer fora la directora de l'escola. He realitzat aquesta lectura perquè n'havia vist la pel·licula, ja fa una colla d'anys, i la recordava vagament i per això volia refrescar-la. És una lectura amena i entretinguda, que ens fa reflexionar com adults del tracte cap als infants. Veiem com la infravaloren els seus pares, tan centrats en les seves miserables vides i la tracten com quelcom que els destorbés continuament. Molt recomanable!

 

La balada del cafè trist de Carson McCullers

Títol: La balada del café trist
Títol original: The Ballad of the Sad Café

Autor: Carson McCullers
Editorial: Columna
Traductor: Jordi Castelló
Pàgines: 94
ISBN: 84-86433-68-1

La balada del café trist de Carson McCullers és un títol que em va cridar l'atenció de bones a primeres. Després de la lectura de "Frankie Adams" vaig voler aprofundir en la lectura de la seva obra. Aquesta novel·la curta va ser la meva elecció. Carson McCullers és una autora que realment em crida l'atenció. Precisament aquest 2017 es compleixen cent anys del seu naixement.

 

La balada del café trist narra la història d'un triangle d'amors no correspostos. Tot succeeix en un poble perdut i oblidat del món. Un poble on els seus habitants viuen en la soledat i l' abandonament. En aquest poble temps enrere hi hagué un café, la propietària del qual era l'Amelia Evans, una dona bruna i alta amb una musculatura d'home. L'Amelia és una dona solitària, rica, treballadora, amb un carácter fort i dots de remeiera. D'aquelles persones que s'espavilen totes soles, sense necesitar l'ajuda de ningú. Al café, que abans era un magatzem, la gent del poble hi trobava companyia i escalfor. Era on la gent s'aplegava per gust. L'arribada d'un foraster al poble, una mitjanit d'abril,  baixet i geperut, que afirma ser un cosí de la senyora Amelia opera un canvi en el tarannà d'aquesta. El seu carácter dur es converteix en amable a l'enamorar-se de Lymon. Aquesta es converteix en la seva protectora.  Més endavant  entrarà en escena Marvin Macy amb qui la senyora Amelia estigué casada únicament deu dies i que acaba de sortir de la presó. El seu retorn será el desencadenant del triangle Amorós entre els tres personatges, entre els quals esclataran tensions, mudes i tibantors, ja existents en el passat. Tot això portarà a un desenllaç que no deixa indiferent.

A mesura que vas llegint, tens la sensació de que algun tràgic desenllaç s'apropa. M'agrada els curiosos personatges que McCullers construiex i l'ambient en el que es mouen, a més de que es tracta d'una novel·la que et fa pensar després de llegir-la.  És una història curta, unes 94 pàgines, però crec que es quedarà amb mi força temps. Una lectura excel·lent i molt recomanable.

 

El noi de la casa de la muntanya de John Boyne

Títol: El noi de la casa de la muntanya

Autor: John Boyne
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Traductor: Jordi Cussà
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-16367-47-4
Preu: 14,50€

Aquesta és una novel·la que feia temps que volia llegir. John Boyne és un escriptor de qui no he llegit molts llibres encara, només  "El noi del pijama de ratlles" i "Aquesta casa està embruixada". Aquest últim recordo que em va agradar força, sobretot perquè transcorria a l'època victoriana i em recordava una mica a "Un altre pas de rosca" de Henry James, un dels meus llibres preferits.

Pel que fa a la novel·la "El noi de la casa de la muntanya", en Pierrot és un nen que viu a París juntament amb la seva mare i el seu gos d'Artagnan. Té un millor amic que es diu Anshel, que és jueu. Mès endavant es queda orfe, ja que la seva mare emmalalteix de tuberculosi i mor. En aquest punt ha d'anar a viure a un orfenat. Però pocs dies després de la seva arribada a l'orfenat, la seva tieta Beatrix es decideix a fer-se càrrec d'ell. Inicia així una nova vida a una casa que està al cim dels Alps bavaresos, a Alemanya, que resulta ser, el Berghof, la casa d'estiueg  d'Adolf Hitler, on la seva tia fa de majordoma.

En Pierrot comença sent un nen bo i dolç, sense prejudicis i acaba convertint-se en algú completament diferent, ple de prepotència. El seu aïllament al cim de la muntanya facilita que el dictador excerceixi una gran influència en ell. Ningú és immune a l'atracció del poder, ni tan sols en Pierrot. De la mateixa manera que altres treballadors de la casa, és partícep dels plans que es forgen a dalt la muntanya i com alguns altres calla i no fa res per evitar-ho.

M'ha agradat la història i m'ha interessat des de l'inici a la fi. És un llibre que es llegeix ràpid, de lectura àgil, estil senzill, apte per tot tipus de lectors. El protagonista m'ha inspirat amor i odi potser en parts iguals. Al final més aviat pena, ja que, al cap i a la fi, esdevé una víctima més del dictador.