dilluns, 25 de setembre del 2017

Temps boig de Antonio Manzini

Títol: Temps boig
Autor: Antonio Manzini
Editorial: Salamandra
Traductor: Anna Casassas
Pàgines272 
ISBN9788416310173
Preu: 18 €

Aquesta és la primera novel·la que llegeixo d'Antonio Manzini, un autor italià que escriu novel·la negra i que per a mi ha estat tot un descobriment aquest 2017. "Temps boig" és la  seva tercera novel·la. Prèviament a aquesta publicà "Pista negra"  i "La costella d'Adam". "Sol de maig" és la seva quarta novel·la publicada en català per Salamandra.

Antonio Manzini (1964) a més d'escriptor és actor i director de cinema i teatre i fou alumne d'Andrea Camilleri en la Accademia Nazionale d'Arte Drammatica. El protagonista de les seves novel·les és el subcomissari Rocco Schiavone, un romà de soca-rel, desterrat a la vall d'Aosta, faldiller, esquerp, amb uns mètodes no gaire políticament correctes, que fuma marihuana i que és bo en la seva feina. Un altre aspete característic d'aquest personatge es la seva obsessió per les sabates Clarks fet que l'impulsa a negar-se en rodó a posar-se unes botes de muntanya, més adequades al clima de la regió.

"Temps boig"  comença amb l'accident d'una furgoneta i un segrest. Segueix amb el decobriment de negocis tèrbols. El descobriment de la desaparició d'una noia filla d'un ric empresari despertarà en Rocco l'instint d'investigador que el durà a un món subterrani que el deixarà estupefacte.

Sóc molt fan de la novel·la policiaca. Els meu detectiu preferit  és en Salvo Montalbano d'Andrea Camilleri. Després de llegir que assenyalaven Antonio Manzini com l'hereu de Camilleri, em van agafar ganes de llegir-lo. Vaig buscar alguna de les seves novel·les a la biblioteca pública i únicament vaig trobar aquesta. He de dir que aquesta novel·la m'ha agradat força. M'ha entretingut de veres. Té tocs d'humor, al igual que les novel·les de Camilleri, diàlegs àgils i compta amb uns personatges secundaris interessants, com per exemple en Deruta i en d'Intino, uns agents força incompetents, les peripècies dels quals aporten una mica d'humor.

 En Rocco Schiavone té força números per a convertir-se en un altre dels meus detectius preferits.  Crec que continuaré llegint altres novel·les de la sèrie.  Us hi animeu?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Estic llegint

La veritat sobre el cas Harry Quebert