 |
Sempre hem
viscut al Castell (1962)
Sempre hem viscut al Castell és l’última novel·la escrita per l’autora Shirley Jackson, estatudinenca i especialitzada en el gènere de novel·la gòtica de terror. El seu conte curt “The Lottery” fou considerat com un dels relats més significatius de l’època i més controvertits.
Sempre hem viscut al Castell és l’última novel·la escrita per l’autora Shirley Jackson, estatudinenca i especialitzada en el gènere de novel·la gòtica de terror. El seu conte curt “The Lottery” fou considerat com un dels relats més significatius de l’època i més controvertits.
Pel que fa a la novel·la, la Merricat Blackwood n’esdevé la narradora. Amb divuit anys viu amb la seva germana gran, Constance, i el seu oncle Julian en una mansió aïllada, a les afores. Molt aviat veiem què li agrada: enterrar coses, estar amb el seu gat Jonàs i somiar que comença una nova vida a la lluna. I sobretot, la seva germana Constance.
El seu oncle Julian va amb cadira de rodes i la Constance s'encarrega de tenir-ne cura. Semblen viure una vida plàcida, cadascú dels membres amb les seves tasques rutinàries, un dia rere l’altre. Això canviarà, però, amb l’arribada d’un visitant interessat en la Constance i l’estat de la seva família.
Els tres personatges són els únics supervivents de la familia Blackwood, després que la resta de la família fossin enverinats amb arsènic. En un primer moment la Constance fou culpada de cometre els assassinats però absolta per falta de proves. En l’actualitat viu a la mansió sense sortir-ne quasi. És la Merricat qui s’ocupa d’anar al poble a comprar el que necessiten i anar a buscar llibres a la biblioteca. Tasca que li resulta desagradable a causa de la animadversió que la gent del poble sent per la família Blackwood, pel fet succeït en el passat.
No es tracta de la típica novel·la de sang i fetge, res semblant, sinó més aviat de terror psicològic. Es dóna molta importància als personatges, la seva personalitat, el seu passat, l'univers personal, a allò que els tortura, les seves supersticions, creences, pors, entre d'altres. Afecta la emotivitat del lector i ens porta a empatitzar amb ells. És una novel·la pertorbadora, acabes pensant què els passarà, com será la vida que els espera, en l'aïllament en el que es troben... Desitges com elles que tot es mantingui igual de plàcid i inalterable. Fàcil de llegir i molt recomanable. Segur que estarà entre les millors lectures del 2017!
Altres novel·les de l'autora que vull llegir:
La maledicció de Hill House. L’altra (2014).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada